Davant de l’església solen decorar cada any un dels arbres mig pelats per la caiguda de la fulla amb algunes garlandes lluminoses i, penjats a manera de fruits, els desitjos dels infants de les escoles. El lema és fàcil: “El Nadal que desitges.”
És evident que als cristians, des de petits, ens han ensenyat a demanar, encara que les nostres peticions s’adreçaven als Reis d’Orient, al bon Déu, al Nen Jesús o a la Mare de Déu, i això a més d’educar en la confiança i en la humilitat, comporta l’acceptació de la voluntat d’aquell qui és més que nosaltres, Déu.
Avui preval el desig, que, encara que sigui lloable, esdevé a la curta o a la llarga frustració davant dels resultats obtinguts. I per si no fos prou, l’entorn social i comercial ens fa anhelar un seguit de metes de regals i celebracions que, en no assolir-se del tot, també són frustrants. Tot ha de sortir bé i hem de ser tremendament feliços durant tot el període nadalenc.
La frustració augmenta quan davant l’exigència de felicitat travessem un mal moment. La tristesa augmenta pel fet de no aconseguir viure l’alegria de Nadal. Les persones que viuen soles són més conscients aquests dies de la seva soledat.
Potser és hora de fer un tomb al nostre Nadal que genera tristesa i frustració en molts casos. La clau rau en el mateix Nadal de Jesús. Mirant els pastors del pessebre veiem com li porten presents en agraïment a l’Infant Déu, que se’ns regala als homes i dones de bona voluntat que acollim la seva vinguda.
Es tracta de passar del desig a l’agraïment. Els factors que integren l’agraïment són més sans i terapèutics que els del desig.
En primer lloc, l’agraïment ens convida a reconèixer allò que tenim i no allò que ens falta, amb la qual cosa ens fa rics i satisfets i no mancats del que desitgem i no tenim.
L’agraïment que donem a algú que no l’espera el transforma. El fa digne i queda en deute amb nosaltres. També ens fa connectar amb allò positiu, perquè agrair és reconèixer allò bo de l’altre, amb la qual cosa li estem manifestant la nostra proximitat i col·laboració.
Aquest Nadal he decorat el meu arbre i el de la parròquia amb les boles de l’agraïment.
. Gràcies pel meu Parkinson, que m’ha permès conèixer gent que treballa per ajudar els malalts, alhora que les limitacions de la malaltia em fan ser més humil
. Gràcies per una mica de soledat aquest Nadal, perquè m’ha ajudat a acostar-me més als que veritablement estan sols i m’ha fet valorar les trobades amb les persones com la major riquesa
. Gràcies per ser més vell, perquè em permet jubilar-me de la feina i continuar veient la llum del sol
. Gràcies per la família i els amics, que ens conviden a celebrar la seva alegria
. Gràcies pel soroll i la festa de què molts gaudeixen, com a joves, descobrint la vida
. Gràcies per l’ambient de Nadal, que m’obliga més a reflexionar sobre el projecte de Déu
. Gràcies per Jesús, que confia en nosaltres, malgrat que el rebutgem i crucifiquem en els marginats d’aquest món
. Gràcies per la dificultat de la vida, que em fa anhelar la plenitud de l’eternitat en Déu
. Gràcies pels lectors, que donen sentit a la meva vocació periodística
