La Bíblia distingeix entre “temps” i “moment”. El “temps” és el cronològic, el que ve fixat al calendari. Una mena de marc, una cosa extrínseca a nosaltres. El “moment” (kairós) és el temps que jo capturo, que faig meu, al qual dono un sentit.

Un pot acumular cent anys buits i no haver viscut de veritat, com a home o com a dona, com a persona cristiana, ni tan sols un dia. Un altre, en canvi, aconsegueix ser present i conferir plenitud als pocs segons que valen una vida. La saviesa del cor no consisteix a saber “quant”, sinó “per què” es viu.

Als inicis d’aquest 2025, flamant i poblat de cruïlles, des de la riba de la fe, gosaria suggerir aquest decàleg.

1. Cada full del calendari conté no un número, sinó una notícia: “T’informo que hi ha un Déu que t’espera, que espera de tu alguna cosa bona, alguna cosa diferent de l’habitual…”
2.  “Viviu, caram! Viviu per a la vida. No visqueu per al no-res. Empenyeu-vos lluny de vosaltres mateixos” (P. Talec).
3. Cada segon és vida, viviu-lo!
4. “Si pot somiar-ho, pots fer-ho” (Walt Disney).
5. “No tingueu por, estimeu, passeu fent el bé” (Fórmula de Déu per ser feliç).
6. “Sigueu caminants meravellats, perquè a la vida no hi ha camins meravellosos.”
7. No hi ha “felicitat” sense “fidelitat”.
8. Per sobre de tot, sent la vida, sent Déu, sent la passió, sent plaer, sent-ho tot…
9. “Podem lamentar no viure en temps millors, però no podem fugir del present” (Montaigne).
10. “Estima i fes el que vulguis” (sant Agustí).