El nostre món s’enfronta a dos greus crisis, “la deshumanització i el canvi climàtic”. En aquesta consideració es basa la Declaració conjunta d’Istiqlal 2024, document que el papa Francesc i el Gran Imam, professor Nasaruddin Umar, han signat el 5 de setembre en el context de la trobada interreligiosa celebrada a la gran mesquita de Jakarta.

La Declaració constata, amb disgust, que “la religió és sovint instrumentalitzada”, i que causa patiment a moltes persones en un món cada cop més marcat per la violència. Per tant, es reitera que el paper de les religions ha d’“incloure la promoció i protecció de la dignitat de tota vida humana” i certament no pas el contrari. Alhora, es denuncia l’abús contra la creació, “la nostra casa comuna” amb “conseqüències destructives com les catàstrofes naturals” i l’escalfament global que fan de la crisi mediambiental “un obstacle per a la convivència harmoniosa dels pobles”.

La Declaració indica quines respostes poden donar les religions, mitjançant un compromís comú, a aquestes greus crisis del nostre temps. I assenyalen que el “principi filosòfic indonesi de Pancasila” pot oferir-hi una contribució.

El Papa i el Gran Imam ens insten a orientar els valors religiosos “a la promoció d’una cultura de respecte, dignitat, compassió, reconciliació i solidaritat fraterna per superar tant la deshumanització com la destrucció del medi ambient”. Una tasca particular, es llegeix en el document, recau en els líders religiosos que han de col·laborar pel bé de la humanitat.

“Atès que hi ha una única família humana global —afirma la Declaració conjunta d’Istiqlal— el diàleg interreligiós ha de ser reconegut com una eina eficaç per resoldre els conflictes locals, regionals i internacionals, especialment aquells causats ​​per l’abús de la religió.” Per tant, el document conclou amb una invitació a totes les persones de bona voluntat a “preservar la integritat de l’ecosistema” per transmetre els recursos heretats a les futures generacions.