Tothom té tots els drets i llibertats proclamades en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertany una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Els detalls d’aquest segon article deixen poc marge a la interpretació. Una altra cosa són els fets que ens demostren la feblesa de la seva aplicació en el nostre dia a dia.

Raça. Només pel fet del color de la pell, o les traces facials, ja fem distinció de persones fins i tot dins el vocabulari popular i, desgraciadament, massa habitual: negres, moros, sudacas…, quan la majoria de vegades l’únic pecat és ser pobres, perquè si són rics ja poden ser fins i tot admirats, o idolatrats, si saben fer moure els malucs o una pilota.

Sexe. L’ancestral i primitiva raó de la força bruta no acaba de trencar el malentès domini d’un conjunt sexual sobre l’altre i on no hi ha prou cultura educativa igualitària la dona encara es veu sotmesa de diferents maneres, fins i tot privant-la dels seus drets i llibertats. També les diferents tendències sexuals són motius de discriminació evidents.

Llengua. Les llengües maternes s’han vist forçades a sotmetre’s a d’altres llengües imposades moltes vegades per establir una dominació militar o política. Això perjudica la cultura i també la convivència entre les comunitats que per cansament, o per por, acaben perdent la seva identitat.

Religió. Encara avui, en ple segle XXI, el fet religiós és motiu de matances, vexacions i burles que fereixen el més íntim de les persones. També és cert que la religió mal entesa s’ha fet servir per sotmetre comunitats senceres.

Opinió política. El Dret i la Llibertat són el contrari de la dictadura i la imposició. La convivència necessita l’acceptació de diferents opcions polítiques i el diàleg entre elles són la millor mostra de la diversitat humana que, com a persones, han nascut lliures sobretot en la manera de pensar.

Fixem-nos també que se’ns parla en aquest article d’“origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició”. Per tant qui té la sort de néixer en un ambient privilegiat no és amo i senyor de ningú per més que en sigui cap o dirigent. Per més alt que sigui el seu poder no pot trepitjar o abusar mai d’altri a qui deu respecte als seus Drets.

D’aquí en pot sortir la millor convivència. Pensem-hi.