Article 21
- Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
- Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
- La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot.
Entrem de ple en el tema de la democràcia que inclou el dret de la persona i la voluntat del poble com dues baules inseparables.
Per tant, queda clar que el dret de la persona a participar, i fins i tot a representar, en la voluntat popular és inqüestionable dins les normes d’honestedat i honorabilitat exigibles.
Al mateix temps, la voluntat “d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques”, comporta que la persona ha d’admetre els resultats de la majoria, tant si són del seu grat com si en divergeixen.
En l’anomenat món occidental, per tal d’allunyar les dictadures que mai no han acabat bé per a la majoria perquè sistemàticament han privilegiat amb desmesura els seus entorns, les persones s’han agrupat en partits polítics que es proposen com a governants dels estats.
Tot i que normalment els partits els componen unes minories en comparació al total de la població, tenen el suport dels votants independents, o sigui, no associats a cap partit, que els concedeix la confiança d’una legislatura de ics temps.
Certament, el perill és que el partidisme d’Estat passi per damunt de l’interès comú del país, o fins i tot que arribi a imposar normes i lleis estatals que no respectin les diferents voluntats del país o països del conjunt de l’Estat. Llavors la governabilitat es complica i encara més si els partits pensen més en els seus partidaris que en el país com a tal.
Encara pitjor els països d’un sol partit, on la dictadura s’excusa en una falsa manera d’eleccions que fan dels seus directius uns poderosos unipersonals que es perpetuen habitualment per la força i no pas per la raó.
Hi ha qui ha dit que la democràcia és la menys dolenta de les formes de govern. Però tots hem vist exemples, pocs certament, d’autèntiques democràcies que han fet avançar les seves nacions de manera quasi exemplar.
Si hi posem, la mirada veurem que són països on l’educació i la cultura són la primera base i l’objectiu més important que tenen al cap les seves autoritats.
Tenim un repte universal que cal començar pel més proper: aconseguir que governar sigui servir, que l’autoritat sigui respectuosa per ser respectada, que hi hagi honradesa i honorabilitat en tota persona, principalment en les que es presenten per administrar el país i en grau extrem els que en surten elegits per fer-ho.
Pot ser un somni o una fantasia, però no ho és, perquè tenim exemples a seguir i també governants honestos als quals cal recolzar.
Juntament amb el dret de participar, posem-hi el deure de garantir amb el nostre vot o col·laboració la millora de tot el que sigui millorable.
