Article 27
- Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
- Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Com es pot veure en aquest article número 27, en la redacció de Drets Humans es va anar més enllà de les necessitats de supervivència i si bé en altres articles es parla de drets bàsics com poden ser l’alimentació, el vestir o l’habitatge, cal pensar en una societat més confortable i sana també mentalment i culturalment, perquè només així pot avançar i anar a millor la humanitat.
És més que evident que no tota persona participa del progrés, jo m’atreveixo a dir de l’enorme progrés, sobretot científic, que avança progressivament, valgui la redundància, com mai havia fet i es pot preveure que aquest fet no té aturador, però massa sovint només repercuteix en uns pocs. És més, no sempre són els creadors els més beneficiats i es cau en la bogeria que l’economia del món està en molt poques mans, mentre la pobresa creix desmesuradament i arriba a l’extrem de privar intencionadament l’accés a la cultura d’una part important de la població mundial, acarnissant-se principalment en les dones.
Per reblar el clau, reprodueixo, sense traduir, un escrit de García Lorca: “No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviese hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solo hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan.” Crec que és una bona interpretació avançada d’una necessitat vital que demanda l’article 27. Encara García Lorca deia més endavant: “Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento”.
Si arribo a escriure aquest article fa un any no hauria ni pensat en la IA, o sigui, en la Intel·ligència Artificial, que fa uns mesos porta de cap filòsofs, empresaris, polítics i un munt de gent que no veu clar com controlar que aquesta realitat s’empri positivament per al bé comú. Ara serà feina de qui en tingui la responsabilitat principal aplicar les normes dels Drets Humans a aquests avenços amb generositat i amb seny, per fer de manera que ningú especuli indegudament sobre l’enorme força d’abast universal que, en mans de segons qui, es pot convertir en una eina de poder d’uns pocs aprofitats quan en canvi hauria de ser una nova eina per millorar la vida de les persones.
Quan es priva, o no s’afavoreix, el dret a la cultura, s’està convertint la persona en un esclau d’una organització antisocial que, a més, empobreix tota la societat.
Vulguem per a tota la humanitat el que Salvador Espriu demanava per a la gent del seu país quan volia que fos “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.
