Diumenge passat comentàvem com Joan Baptista havia passat a Jesús “dos d’entre els seus deixebles” (Jn 1,35), d’on se seguia que la comunitat preferida per Joan passava a ser la base de la novíssima comunitat de Jesús: Andreu seria un dels “dos” que la representarien (1,40); l’altre, anònim, resultarà ser “el Deixeble aquell a qui Jesús estimava” (en acarar 1,35 amb 21,2b.7). L’evangeli de Marc, en canvi, ens presenta avui, a la riba dreta del mar de Galilea, els quatre primers deixebles que seguiren Jesús, dels quals tan sols Andreu coincideix amb els del Baptista. Mateu seguirà de prop Marc. Lluc, en l’escena que compartirà amb Marc i Mateu, silenciarà a posta el nom d’Andreu. La situació, nosaltres diríem “històrica”, és exactament la mateixa, però els evangelistes l’actualitzen acomodant-la als seus respectius punts de mira.

Això és propi del gènere mític, i no quadra amb el nostre esperit crític. Els Sinòptics situen els inicis del cercle de Jesús en la riba del mar de Galilea i ho visualitzen a base d’uns pescadors, que nosaltres interpretem en sentit estricte de pescadors de peixos, mentre que ells ho entenien en sentit figurat de reclutadors de gent per promoure un alçament messiànic; el Quart evangeli, en canvi, ho situa en la riba esquerra del riu Jordà, ubicant així la predicació del Baptista en ple desert.

Segons Marc, les dues comunitats de germans representen les dues classes socials que integraven la societat d’aquell temps: la classe alta i la classe baixa. Simó i Andreu no tenen barca i llancen les xarxes en cercle en el mar des de la platja; Jaume i Joan tenen una barca, uns assalariats i, per patró, el seu pare Zebedeu. A la crida de Jesús que deixin de pescar adeptes per fer-los “pescadors d’homes” lliures, els dos primers ho “deixaren tot i el seguiren”, mentre que Jaume i Joan “havent deixat el seu pare Zebedeu a la barca, en companyia dels assalariats, el seguiren”, sense haver-ho deixat “tot”. La diferència de classes entre uns i altres és notable. Els Zebedeus seran els qui porfidiejaran més tard (Mc 10,35-40), per situar-se el primer i el segon en el Regne del Messies. La jerarquització i la diferència de classes no sorgeixen per art d’encantament.