L’exposició Oceans. De Renoir als Microplàstics. Amb obres de Mandy Barker, que s’ha pogut visitar al Museu Diocesà de Barcelona fins al 22 de setembre, ha estat un toc d’alerta sobre un dels problemes mediambientals més greus: el de la contaminació dels mars i oceans pels residus plàstics.

També ho ha estat la taula rodona del 9 de setembre, Oceans: bellesa i destrucció. Reflexions a l’entorn de les obres de Mandy Barker i el pensament del papa Francesc, que ha comptat amb les intervencions de Mons. Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida; la Gna. Margarita Bofarull, delegada diocesana de Fe i Cultura de Barcelona; Joan Grimalt, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i la mateixa Mandy Barker.

En la seva breu estada a Barcelona, l’arquebisbe Paglia ha instat a un nou “humanisme planetari”, i ha alertat que la situació en què es troben els oceans i l’aigua encara mereix poca atenció. I això que el 70% de la superfície terrestre està coberta d’aigua.

Després de la terra i del mar, ara ve la conquesta de l’espai, amb un negoci que es preveu molt lucratiu. Especialment després que l’empresa SpaceX d’Elon Musk, amb la missió Polaris Dawn, hagi assolit la fita històrica de ser la primera d’organitzar un passeig privat per l’espai.

“Ara comença el temps de la conquesta, i no voldria que l’espai es dividís com les fronteres de la Terra”, ha alertat Paglia. Per això és convenient preguntar-nos —en l’escaiença del “Temps de la Creació”—què farem amb l’espai? Després d’haver malmès la terra i el mar, també ens sentirem amos i senyors de l’espai?

A la llum de la conversió ecològica integral, és urgent i vital passar del dret de conquesta al dret de custòdia.