Pot semblar molt difícil, però cal ser valents i traçar unnou camí. «L’individualisme —diu el papa Francesc— no ens fa pas més lliures,més iguals, més germans. La suma dels interessos individuals no és capaç degenerar un món millor per a tota la humanitat. Ni tan sols pot preservar-nos detants mals que cada vegada esdevenen més globals. Però l’individualisme radicalés el virus més difícil de vèncer. Enganya» (FT 105). Fixem-nos en el que fa idiu Jesús quan els seus deixebles li demanen que els ensenyi una pregària. Elsdiu que el primer que han de fer és dirigir-se a Déu no des de la individualitat,sinó des de la solidaritat i els exhorta a dir «nostre». És l’expressió sincerad’un cor que compta amb els «altres» per convertir-los en un «nosaltres».

Aquest és el plantejament per a una jornada dedicada almigrant i al refugiat. El que pretén és indicar un horitzó clar per al nostrecamí en aquest món i fer-lo envers un «nosaltres» cada vegada més gran. Com reaccionemdavant de qualsevol atropellament humà? L’altre dia, veient el telenotícies, emva trasbalsar contemplar la filera de migrants emmanillats pel sol fet d’haverarribat en pastera a les nostres costes. Quina és la nostra sensibilitat humanaenfront d’una greu realitat que es troba a l’origen d’aquest drama? No podemrestar-hi passius…

«El preu més elevat el paguen els qui més fàcilment podenconvertir-se en els altres: els estrangers, els migrants, els marginats, quehabiten les perifèries existencials» —diu Francesc en el missatge d’enguany.Ens ha de moure la convicció de pertànyer a una Església més catòlica, és adir, més universal, juntament amb el goig de viure en un món cada vegada mésinclusiu, enriquit per la diversitat i les relacions interculturals. Tots estamdins el mateix vaixell i som companys d’un mateix viatge, en una casa comuna,feta de germans i germanes. No oblidem les paraules de Jesús: «Era foraster, iem vau acollir» (Mt 25,35). És contundent. No necessiten interpretació.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca