Als anys durs de la pandèmia s’ha sumat la guerra que estem vivint a Ucraïna. Han estat experiències fosques i doloroses, en les quals podem sentir-nos sols i desorientats. Ja són més de sis milions de persones les que han fugit d’Ucraïna, des del començament de la invasió el 24 de febrer. És l’èxode més ràpid que s’ha produït a Europa, des de la Segona Guerra Mundial. La majoria dels refugiats han estat acollits a la Unió Europea a través de les fronteres de Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania. A Catalunya el monestir de Poblet ha acollit una vintena de dones i nens que han fugit de les bombes a Ucraïna. L’experiència, tot i el terrible malson que encara s’hi viu, és un signe bellíssim d’esperança que dona coratge i forces perquè tots puguem aportar el nostre granet de sorra, perquè aquesta bogeria de la guerra acabi aviat.

“Quan acabi la guerra els homes volen venir a visitar el monestir per donar gràcies”, relata fra Bernat Folcrà, monjo del monestir.