Fa uns anys vaig presenciar una escena entre una mare i dos fills que he tingut en compte més d’una vegada quan he de resoldre un problema.

En passar per un parc públic vaig veure dos nens que es barallaven per una joguina i acudien a la seva mare perquè ella decidís qui se l’havia de quedar; cadascun d’ells tenia l’esperança de sortir-ne guanyador, és clar. Però, davant la seva sorpresa, i la meva també, la mare va deixar anar: “Llenceu aquesta joguina a la paperera.”

Com que tots dos es van quedar bocabadats i no reaccionaven, ella hi insistí: “Que no m’heu sentit? Us he dit que llenceu la joguina. Si és un focus de baralles, val més que ens en desfem i s’haurà acabat la baralla.”

Una altra mare li deia: “Dona, no siguis tan dura.”

La veritat és que no sé com va acabar la situació, però crec que és un exemple d’intentar resoldre els problemes anant a l’arrel. Molt sovint intentem tapar els problemes en lloc solucionar-los perquè no tornin a passar; sol ser força més fàcil, encara que a part de no solucionar-lo, facilitem que es torni a repetir.

Si la mare hagués intentat parlar amb els nens per veure qui tenia raó, cadascun li hauria explicat la seva versió mirant de convèncer-la, els nens haurien continuat enfadats perquè hi hauria hagut un guanyador i un perdedor (convençut que la mare hauria estat injusta) i el més probable és que en un altre moment s’hagués repetit l’escena: el guanyador esperant a tornar a ser agraciat i el perdedor pensant que ara seria el seu torn. En fi, el problema es pot agreujar en lloc de resoldre’s.

Un altre motiu que podem tenir per “tapar” problemes és que la postura de tallar-lo d’arrel no sol estar gaire ben vista pels altres, pot ser “políticament incorrecta”. La mare d’aquests dos nens estava sent jutjada com a “molt dura”, poc afectuosa amb els fills, malbaratadora (estava llençant a les escombraries una joguina que podia ser cara o servir a altres nens que no en tenen). Però la veritat és que estava fent un gran bé als seus fills i la joguina es podria recuperar després (sense que se n’adonessin els nens, és clar). Potser aquesta reacció va fer que hi hagués més complicitat entre els germans per no perdre cap més joguina; no ho sabem, però segurament aquesta lliçó rebuda els va ser de gran ajuda i l’agrairan a la seva mare quan siguin grans; els estava ajudant a madurar.

Si pensem abans d’actuar i no ens deixem endur pels sentiments, de ben segur que resoldrem més bé els problemes que se’ns presenten i podrem ajudar millor les persones que tenim al costat.