El llegendari teatre de l’emperador Neró ha sortit a la llum gràcies a unes excavacions que han aconseguit demostrar per primera vegada la ubicació del luxós edifici de l’època imperial, ubicat a pocs metres del Vaticà i del qual només es tenia constància en textos antics, han anunciat els arqueòlegs executors de la troballa.

El descobriment es va produir després de l’inici de les obres per a la construcció de l’aparcament del nou hotel al pati del Palau de la Rovere, un edifici renaixentista construït al segle XV sobre construccions medievals i una part del mateix teatre de Neró, que va quedar sepultat durant més de mil anys.

“Amb aquesta excavació vam poder plantejar una proposta d’identificació que es basa en una sèrie de pistes arqueològiques que són molt consistents entre si i que ens porten a identificar aquest espai com l’antic teatre de Neró”, ha explicat a EFE un dels arqueòlegs de l’ajuntament de Roma, Alessio de Cristofaro.

Els textos d’autors de l’antiguitat com Plini, Suetoni i Tàcit comentaven l’existència del teatre a la zona que ara ocupa el Vaticà i els seus carrers adjacents, però la gran quantitat d’edificacions que hi ha en aquest barri romà, moltes d’aquestes d’elevat valor artístic i cultural, dificultaven iniciar excavacions que en confirmessin la ubicació.

Les restes descobertes formen part de la part esquerra de la càvea, amb forma d’hemicicle, i l’escena, on es conservaven elements arquitectònics que testifiquen el luxe i la fastuositat del teatre de Neró, com ara columnes i decoracions. “La riquíssima decoració arquitectònica, consistent en marbres blancs i marbres de colors de columnes estriades d’estil jònic, els estucs recoberts de làmines d’or i la presència d’un determinat tipus de maons ens permeten datar amb precisió l’edifici entre l’època de Calígula i la de Neró”, ha detallat Cristofaro.

El Theatrum Neronis va ser un gran teatre amb capacitat per a milers d’espectadors, dels quals habitualment gaudia l’emperador Neró, gran aficionat a les arts. A més, les excavacions han permès descobrir copes de vidre, gerres, materials ceràmics, insígnies de pelegrins, objectes ossis i matrius de rosaris de l’Edat Mitjana acumulats al llarg dels mil·lennis, ja que aquest era el camí pel qual pelegrins de mig món arribaven al lloc on la tradició cristiana indica que hi ha la tomba de sant Pere, i deixaven al seu pas objectes religiosos i records.

Després de gairebé tres anys d’excavacions i documentació arqueològica, els treballs continuen amb l’objectiu que els elements descoberts puguin visitar-se en els propers anys gràcies a un espai museístic de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, propietari del Palau de la Rovere.