“Mai oblidem que el veritable poder és el servei, i que també el Papa, per exercir el poder, ha d’entrar cada cop més en aquest servei que té el seu cim lluminós a la creu; ha de posar els ulls en el servei humil, concret, ric de fe, de sant Josep i, com ell, obrir els braços per custodiar tot el Poble de Déu i acollir amb afecte i tendresa tota la humanitat, especialment els més pobres, els més febles, els més petits (…). Només qui serveix amb amor sap custodiar.”

El proper 19 de març, en la solemnitat de Sant Josep, farà ja deu anys que el papa Francesc va pronunciar la seva primera homilia a l’inici del seu ministeri petrí com a Bisbe de Roma (sis dies després d’haver estar elegit). És una homilia que, llegida avui, apunta algunes de les constants d’aquest pontificat: la custòdia de tota la creació, el fet de tenir cura amorosa de tothom especialment dels vulnerables, la crida a la greu responsabilitat dels que prenen decisions en l’àmbit econòmic, polític i social… Tot això amb un tarannà molt josefí: “Sap escoltar Déu, es deixa guiar per la seva voluntat, i precisament per això encara és més sensible a les persones que se li han confiat, sap com llegir amb realisme els esdeveniments, està atent al que l’envolta, i sap prendre les decisions més assenyades.”

“Francesc vol ‘desromanitzar’ l’Església, que és fer-la més catòlica, en el sentit etimològic: universal”, manifesta Diego Sola, historiador i professor a la UB i l’ISCREB.