El 10 de febrer fa deu anys de la mort del bisbe Pere Tena (1928-2014). Una persona molt estimada per tots els qui vam tenir la sort de conèixer-lo i de tractar-lo, i un punt de referència importantíssim per als amants de la litúrgia.
Mossèn Tena va arribar a la litúrgia a través del seu coneixement i estudi de l’Església. De fet aquest va ser el tema de la seva tesi doctoral “Ekklesia. Estudi històric i teològic”. I és que el concepte de fons és que al darrere d’unes formes litúrgiques hi ha una determinada concepció d’Església i de comunitat. I són indeslligables.
Sorprèn avui veure que un jove Pere Tena, amb només 30 anys, va gosar fundar i presidir un Centre de Pastoral Litúrgica que, abans del Concili, i segurament amb uns criteris trencadors, treballava perquè la litúrgia recuperés el seu sentit més pregon. I així va esdevenir hereu d’una tasca iniciada ja a Catalunya el 1915 amb el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, que va obrir les portes al moviment litúrgic belga.
No és casualitat, crec, que la primera constitució aprovada pel Concili Vaticà II, el 1963, fos la Sancrosanctum Concilium, la qual, és clar, va regirar absolutament textos, espais, llengües, organització… de la litúrgia. La inquietud per esporgar la litúrgia i per recuperar el seu sentit i autenticitat ja venien de molt lluny.
Mossèn Pere Tena va escriure molt, tant textos especialitzats com textos de divulgació de la litúrgia. La col·laboració setmanal a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana n’és una mostra. Va crear la revista Phase, va impulsar la formació litúrgica a través de l’Institut de Litúrgia de Barcelona, del qual va ser director. I va ser nomenat secretari de la Congregació per al Culte Diví, a Roma, fins que el 1993 va tornar a Barcelona com a bisbe auxiliar.
El seu tarannà respectuós i amable, fidel als seus principis, la seva ironia i “finezza” eren proverbials. També ho era el duet que formava amb Josep Urdeix (1940-2022), diaca i erudit de la litúrgia. I val a dir que en la seva trajectòria dins del Centre de Pastoral Litúrgica va ser clau comptar amb el seu amic Joaquim Gomis (1931-2013), periodista i capellà que es va secularitzar. Joaquim Gomis va ser capaç de gestionar el CPL, de formar i motivar un equip de preveres i seminaristes que desenvoluparien la litúrgia postconciliar , i de crear mitjans, com la revista Missa Dominical per difondre a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina l’aplicació dels criteris litúrgics del Concili Vaticà II.
La nostra Església, és, sens dubte, molt deutora del bisbe Pere Tena.
