Malala Yousafzai tenia només 17 anys quan va rebre el premi Nobel de la Pau, i va esdevenir així una referent internacional. Sant Joan fou l’únic dels apòstols —i més jove— que es va atrevir a seguir Jesús fins al peu de la creu. Perfils procedents de contextos diversos, però amb una variant comuna: joves a qui, com tants d’altres, els ha guiat la il·lusió de poder col·laborar en l’empremta de la història.
Tanmateix, el pensament col·lectiu s’entossudeix a afirmar que es tracta d’una exemplificació puntual. Socialment, s’ha adoptat una visió pessimista —i paternalista— que s’atreveix a posar únicament l’accent en la precarietat laboral a la qual ens hem d’enfrontar els joves, estovats per l’addicció a les noves tecnologies i abocats al llindar del fracàs.
L’any 2018 es publicava el llibre Déu és jove, on el papa Francesc feia una oda a la joventut, reivindicant-ne el protagonisme. Era l’aire fresc que demanàvem a crits: un missatge autoafirmatiu. Un bri d’esperança per part, no només d’un adult d’aleshores 82 anys, sinó d’un líder religiós.
Jugada perspicaç i evangèlica per part de l’Església que, des que Joan Pau II va establir la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), va confirmar el vot de confiança que els joves anhelàvem. Recordo l’estiu del 2016. Acabava de fer 18 anys i havia estalviat amb la il·lusió de poder participar en la JMJ a Polònia. De la diòcesi de Terrassa sortíem sis autocars carregats. La meva sorpresa va ser quan vam arribar al Camp de la Misericòrdia, ocupat per milions de joves. Em vaig fer amiga de persones d’Austràlia, Irlanda o Xile. Ens acabàvem de conèixer, però érem família en la fe, i això ens unia. Aquella era la societat en la qual em volia emmirallar.
Com a símptoma de la melancolia, em vaig proposar fermament que repetiria, ineludiblement, l’experiència de la JMJ —que enguany serà a Lisboa. Perquè, malgrat el prisma preestablert que som una societat en decadència, el Papa liderarà el crit encoratjador “Joves, aixequeu-vos del sofà”, amb tot el discurs que l’acompanyarà, fruit d’una modernitat intrínseca que tants busquem.
