Si alguna cosa defineix la mentalitat de Jesús i de la primera comunitat cristiana és la universalitat del seu missatge de salvació. Déu no fa distinció de persones. Així es manifesta la igualtat dels éssers humans i es fonamenta la seva dignitat de criatures fetes a imatge i semblança de Déu. Jesús vol atreure’ns de nou cap a ell i vol que la convicció que la salvació és per a tothom sigui precedida pel reconeixement creient dels qui esperen alguna cosa d’ell. Fins i tot sembla sorprenent la pedagogia que fa servir en la seva conversa amb una dona, precisament no de religió jueva. Ho salva la humilitat amb què ella admet la seva situació, la qual cosa facilita que Jesús reconegui la seva obertura a la fe quan arriba a dir-li: “Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols!” A l’instant —diu l’Evangeli— es posà bona la seva filla. Per arribar a aquest punt, Jesús ha escoltat amb atenció i admiració una pregària insistent: “Senyor, compadiu-vos de mi.” Fem-nos-la nostra també nosaltres.

La fe fa miracles i supera tots els nostres esquemes, especialment aquells que manifesten discriminació ideològica, menyspreu racial o marginació religiosa. Amb freqüència hi ha no creients que, per a nosaltres, ens són un exemple quan obren el cor a Déu, i mostren la seva adhesió. Massa sovint una religiositat endurida pel legalisme, la rutina, la desconfiança, o una fe buida d’atenció i solidaritat amb els més necessitats, presenta moltes dificultats perquè la conversió sigui un fet. Per això, també ens hem de preguntar amb tota humilitat: de què ens cal convertir-nos als cristians? Segurament, si estem atents a la Paraula de Déu, la llista serà llarga.

És bo que fem l’esforç d’entendre quina nova actitud Déu ens demana. És a les nostres mans fer que molts també puguin entendre-ho i viure-ho, encara que no estiguin batejats, o, tot i estar batejats, visquin com si no ho estiguessin. Per on començar? A qui comunicar aquesta bona notícia? A qui podem fer partícip del goig d’aquest tresor de la fe que junts podem descobrir i compartir? Qui sap si algun familiar molt proper, o els mateixos amics i companys de feina, o algú que no coneixem i les circumstàncies de la vida han fet que ens el trobem.