En la 55ena edició de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura els diferents ponents que configuren el programa han reflexionat sobre l’exhortació apostòlica del papa Francesc Christus vivit. En concret, al voltant del punt 112 on el Pontífex diu als joves: “Abans de tot vull dir a cada un la primera veritat: ‘Déu estima.’ Si ja ho havies sentit no importa, t’ho vull recordar: Déu t’estima. No en dubtis mai, més enllà del que et passi en la vida. En qualsevol circumstància, ets infinitament estimat.”

Mn. Javier Vilanova, rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya, ha aportat la seva experiència sobre com ajudar els joves en el camí del discerniment vocacional. Ha destacat que “pregar i donar testimoni són els dos elements que poden ajudar els joves a respondre a una crida de Déu.“ I ha encoratjat els presents a no perdre l’esperança perquè “hi ha molts joves al món atrets per Jesús de Natzaret. No és una utopia, Déu és un artista”.

En la seva intervenció ha recordat que “en els espais de soledat i silenci podem ajudar els joves a trobar Crist”. Per això, en primer lloc, sempre cal cercar i oferir aquests espais per aprendre a escoltar les inspiracions de Déu.

En la jornada també ha intervingut Lluc Buch, professor d’Antropologia Teològica de la Universitat de Navarra, que ha parlat de la vocació com a do d’una història d’amor i ha començat recordant una idea que el papa Francesc transmet als joves i a tots i és que “Crist viu i et vol viu.”

Alhora ha explicat que “la vocació ens introdueix en el món del do”. És una història de futur que se’ns ofereix i que compta amb cadascun de nosaltres per a una història que és la seva —referint-se a Déu— . Així, ha explicat que, com diu Francesc “Déu t’està convidant a somiar, et vol fer veure que el món amb tu pot ser diferent. Això sí, si tu no hi poses el millor de tu mateix, el món no serà diferent. És un repte”.

El tercer dels ponents de la jornada ha estat Tomás Melendo, catedràtic de Metafísica de la Universitat de Màlaga, que ha aportat la seva visió d’una vida dedicada a aprendre a estimar posant la família com a primera escola. “Els dos grans objectius de la nostra existència són estimar més i millor a qui hem d’estimar, convertir en amor tot el que tenim, tot allò que és legítim” perquè “la felicitat és directa i proporcional a l’amor. La persona que estima molt és feliç. Som al món per aprendre a estimar”.