El papa Francesc, des de l’inici del seu pontificat, convida a sortir a l’encontre de les perifèries, tal com ell mateix fa en els seus viatges apostòlics a països allunyats del centre, en situació de pobresa o violència, on el catolicisme és una minoria.

El darrer viatge ha estat del 3 al 6 de novembre al petit regne de Bahrain, país de majoria àrab situat al golf Pèrsic. El lema del viatge, extret de l’Evangeli de sant Lluc, ha estat “Pau a la terra als homes de bona voluntat”.

Un viatge marcat per la voluntat de diàleg amb l’islam, per l’ecumenisme entre els mateixos cristians i per l’atenció i la cura als migrants. De fet, la majoria de catòlics al país asiàtic són migrants, com ens explica el nostre corresponsal a Jerusalem, PJ Armengou, en l’ampli reportatge que publiquem sobre el viatge de Bahrain.

En el nostre món global, els grans reptes de present i de futur també s’han d’afrontar de manera global, i en aquest sentit l’aportació de les religions és de vital importància. D’aquí que el papa Francesc tingui molt present el diàleg interreligiós, en aquest cas amb l’islam.

Aquesta obertura a l’altre és fonamental, especialment en un temps de tancament i d’identitarisme, com veiem en la crisi d’Ucraïna, on s’enarbora el cristianisme com a justificació de la guerra. David Jou, físic i poeta, president de la Fundació Joan Maragall, ens alerta en una entrevista aquesta setmana del perill de viure el cristianisme des de la vessant identitària, d’afirmació i de conquesta.

També ho fa el periodista Lluís Foix, a les pàgines d’anàlisi: “Els partits d’extrema dreta a pràcticament tots els països europeus guanyen molts vots advertint del perill del ‘gran reemplaçament’, una teoria conspirativa que difon la idea que la població blanca i cristiana occidental està sent sistemàticament substituïda per pobles no europeus, especialment àrabs, berbers, llevantins i africans subsaharians.”

Com diu Foix, els pobles purs, afortunadament, no existeixen i les societats multiculturals són inevitables. Per tant, no hi ha cap altre camí a recórrer que el del coneixement i amor de la pròpia tradició, la comunió interna, la cura de les persones més necessitades i el diàleg i l’obertura a l’altre. Tenim molts reptes mundials sobre la taula, i les religions no poden quedar-ne al marge.

Durant la clausura del Fòrum de Bahrain, el dia 4, en diàleg amb líders cristians i d’altres religions, el Papa va recordar que les persones religioses rebutgen la violència i l’odi, i va carregar contra la “blasfèmia de la guerra i de l’ús de la violencia”. “No n’hi ha prou amb proclamar que una religió és pacífica; hem de condemnar i aïllar els autors de violència que abusen del nom de Déu”, va dir el Papa.

Subscriu-te a l’e-Butlletí

Ara, si ho vols, ens podem veure cada dia. Rep cada matí una selecció de continguts d’informació i cultura religiosa. Subscriu-t’hi ara!