S’acosta Tots Sants i el record dels difunts. I últimament alguns esperen l’edició anual del Halloween. Quina relació té el Halloween amb els difunts i d’on surt? A Irlanda es creia que els difunts voltaven durant el mes de novembre buscant menjar. Aquest podria ser un dels orígens remots del Halloween.
El mes de novembre l’Església recorda els seus difunts i el dia 2 de novembre, ho fa amb aquest títol: “Commemoració de tots els fidels difunts” i prega per tots els difunts. No és una solemnitat, ni una festa, ni una memòria… que són els termes que utilitza l’Església per marcar la festivitat litúrgica que es dona a un dia concret. El dia 2 de novembre és una commemoració. És un cas únic en l’Any litúrgic.
L’origen d’aquesta commemoració dels difunts el trobem en l’abat Odó o Ot, del monestir benedictí de Cluny (França). Sant Ot va instituir la commemoració de tots els fidels difunts el 2 de novembre del 998, com una pràctica obligatòria per a la seva comunitat, i demanava almoines, oracions i sacrificis per tots els difunts. El papa sant Joan Pau II va dirigir una carta el 1998 al bisbe d’Autun, Châlon, Macôn i abat de Cluny, Mons. Raymond Séguy, en ocasió del mil·lenari de la Commemoració de tots els difunts instaurada per l’abat Ot.
No hauríem de fer memòria dels difunts només un cop a l’any. Caldria adonar-nos que en cada eucaristia es prega per tots els difunts. En cada Pregària eucarística, que és el cor de tota Eucaristia, es recorden tots els difunts dintre del que anomenem les Intercessions. La II Pregària eucarística diu: “Recordeu-vos també dels nostres germans que moriren en l’esperança de la resurrecció, i de tots els difunts que descansen en el si de la vostra misericòrdia. Admeteu-los a contemplar la llum de la vostra mirada.” Es prega per tots: els que moriren en l’esperança de la resurrecció i tots els altres.
Aquest detall és molt important. Llàstima que de vegades ens passa desapercebut. La commemoració dels difunts dintre de la Pregària eucarística respon a uns principis teològics. Quins? Les Intercessions per l’Església són tres: pels vius, pels difunts i pels sants. I són la concreció del que s’ha demanat, abans, a l’Esperit Sant. És el que anomenem l’epiclesi eclesiològica. L’epiclesi de la Pregària eucarística III demana a l’Esperit Sant: “Esdevenir un sol cos i un sol esperit” per la comunió amb el Cos i la Sang de Crist. Per tant, demana un efecte visible (crear el cos eclesial) i un d’invisible (un sol esperit).
Aquestes Intercessions no són una Pregària universal o dels fidels, sinó que formen part de la mateixa dinàmica portada fins aquí per la Pregària eucarística. Aquesta està encara dins de la dinàmica del sacrifici eucarístic.El sacrifici no s’acaba amb el memorial, amb l’acció de gràcies, sinó que continua amb les intercessions: per l’Església, pels difunts… i per aquells, “la fe dels quals només Vós heu conegut” (Pregària eucarística IV). Quina expressió més profunda. L’Eucaristia és legítima si estem units amb tota l’Església: els pastors i els fidels, els difunts i els sants.
