Indecisió, poca generositat, por al risc, confiança feble, no al compromís definitiu… Seria llarga la llista que marca el clima dominant, poc favorable, enmig del qual s’han de prendre decisions. D’altra part, hi ha la cultura vocacional que oxigena l’ambient i afavoreix en qualsevol lloc i circumstància que la crida —aquest somni de Déu per a cadascú— impregni el cor i tota la vida del qui ha descobert la paraula que Déu li ha dirigit i li demana resposta. Ja ho hem dit molt i des de fa molts anys, que la crisi vocacional no està en la crida sinó en la manca de resposta.
«El papa Francesc, dirigint-se als joves en la Trobada Mundial a Panamà, va dir: “Amb Maria, seguiu dient sí al somni que Déu ha sembrat en vosaltres.”»
Què fer, doncs, si tenim detectat el problema i més que sabuts els diagnòstics? El papa Francesc, dirigint-se als joves en la Trobada Mundial a Panamà, va dir: «Amb Maria, seguiu dient sí al somni que Déu ha sembrat en vosaltres.» Són moltes les vegades que he parlat amb els joves del tema vocacional i puc dir que sempre he constatat la valoració positiva que fan dels qui donen una resposta afirmativa a la crida de Déu, però difícilment és aplicable a les seves aspiracions i estils de vida. Llavors és quan veig clar que el problema és de fons i toca l’arrel de l’experiència cristiana.
Plantegem-nos-ho. Com s’escolta la crida? Com conèixer el somni de Déu per a la meva vida? Quina fortalesa personal, i quines virtuts humanes i cristianes són necessàries? Quins adults estan disposats a acompanyar i discernir? Quines famílies i comunitats parroquials i educatives ho promocionen? Quines estructures humanes, socials, familiars i eclesials han de facilitar als joves el desvetllament vocacional i enfortir la seva voluntat per decidir amb tota llibertat? Quin clima favorable de comunitat cristiana se li ofereix al jove enmig d’un ample ventall d’opcions pastorals? Ajudem a fer veritables processos de creixement cristià fins a ajudar a prendre decisions?
«La vocació —diu el papa Francesc— és una invitació a no quedar-nos a la ribera amb les xarxes a la mà, sinó a seguir Jesús pel camí que ha pensat per a nosaltres, per a la nostra felicitat i per al bé dels qui ens rodegen.» Em va quedar molt gravat el que va dir un jove en un taller d’un Aplec de l’Esperit: «Veig que no m’he de demanar tant què vull ser jo en la vida, sinó què vol Déu que jo sigui.» Potser aquesta és la pregunta clau d’un plantejament vocacional cristià. Al mateix temps, portem-ho a la pregària, que és el marc més idoni per escoltar i respondre.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
