Hi ha un diumenge de Quaresma, en concret el quart de cada any, en què la litúrgia apareix amb un caràcter propi, amb una simbologia festiva, com per exemple sobresurt —encara de manera opcional però recomanable— el color rosat per a les vestidures litúrgiques. A més, s’admet l’ús d’instruments musicals i es pot adornar l’altar amb flors.
Però, serà l’eucologia menor (l’oració col·lecta i l’oració sobre les ofrenes) i, sobretot, l’antífona d’entrada (l’introit) d’aquest diumenge les que marcaran el significat d’aquest diumenge, a la meitat de la Quaresma, on s’anticipa el goig de la Pasqua. És com un respir de la Quaresma i un preludi de la solemnitat pasqual. L’oració primera de la missa, la col·lecta, recorda aquest sentit: “[…] feu que el poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s’acosten.” Tres sinònims festius.
Aquest diumenge s’anomena Laetare. Per què? De fet, és un “vestigi” de l’antiga Quaresma estacional (statio militari). És un matís de la Quaresma, molt poc conegut. Respon a una certa vigilància “militar”, és a dir: el pastor i la comunitat estan a l’aguait! A imatge de les guàrdies nocturnes militars, el bisbe o el Papa visitava cada divendres de Quaresma una parròquia, com una vigilància (estacions quaresmals). Hi havia una processó des de Sant Pere que s’unia, en un punt concret, amb la parròquia d’acollida. Aquestes estacions eren dies de dejuni i de celebracions litúrgiques en les principals esglésies romanes. Hi havia una selecció de lectures per a aquests dies. Encara en el Missal de Pius V les misses dels diumenges de Quaresma portaven el subtítol de la statio. Per exemple, el I Diumenge de Quaresma portava el subtítol Sant Joan del Laterà i així, el IV Diumenge de Quaresma la statio era a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem. D’aquí que l’antífona d’entrada de la missa —l’introit— canta Laetare, Jerusalem: “Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa…” Per això aquest diumenge s’anomena Laetare ja que, a més de la statio, recorda la proximitat de la Pasqua. D’aquí els elements festius d’aquest diumenge.
Aquesta Quaresma estacional s’ha recuperat molt discretament en alguns llocs. En algunes diòcesis, seguint l’exemple dels darrers Papes, des de Joan XXIII, els bisbes fan la statio en alguna parròquia cada setmana de la Quaresma.
Trobem un exemple semblant amb els Scouts Unitaires de France. Aquests editen, cada any, per als caps i per als escoltes i noies guia, el Carnet de Carême. És una publicació d’unes cent pàgines on apareixen per a cada dia de Quaresma unes reflexions, pregàries i proposen fer algun gest diari. Cada any recorden que el dijous de la III Setmana de Quaresma és la mi-Carême. Com el seu nom indica, la meitat de la Quaresma. Al seu origen en aquest dijous es feia un descans de les privacions i s’oferia quelcom festiu. Avui, els Scouts Unitaires de France proposen als seus escoltes de preparar un pastís amb ous o fer unes creps per recordar que la Pasqua s’acosta, ja que estem a mig camí, com també recorda el diumenge següent, el Laetare.
