“No esteu sols” perquè “tota l’Església de Jerusalem està unida a vosaltres”, us abraça i us agraeix “el testimoni de fortalesa i valentia”.
El pensament del patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, en el seu missatge per a la processó de Rams, s’ha dirigit als cristians de Terra Santa que, a causa de la violència i la guerra, no podran participar en les celebracions.
“Sabem bé”, escriu el patriarca a qui viu sota els bombardejos, “com n’és, de difícil, romandre dins d’aquesta nit terrible que sembla que no acaba mai, resistir units i ferms, dins de la violència que us envolta i de la fam”. Hi haurà tot el suport possible, garanteix, també amb pregàries perquè “aquesta nit passi el més aviat possible”.
El cardenal Pizzaballa fa una crida a no desanimar-se perquè per a tothom “arribarà l’aurora del tercer dia, l’anunci de la resurrecció”. El patriarca també pensa en els pelegrins d’arreu del món que, per la greu situació actual, no han pogut viatjar a Terra Santa: “No tingueu por de tornar”, afirma.
Malgrat la guerra, aquest any s’ha celebrat l’entrada triomfal de Jesús a la Ciutat Santa en un moment, continua el missatge, on encara “és més important i necessari cridar amb força que Jesús és el nostre Messies, és el nostre Senyor, és el Kyrios”.
I tot que aquests mesos han provocat por, desconcert, desorientació, els cristians de Terra Santa no se senten desanimats, assegura el patriarca, al contrari, criden amb força que la seva referència és Jesucrist: “No estem sols i no estem abandonats, i sobretot no tenim por!”
La terra de Jesús està ferida perquè està envaïda per l’odi i la rancúnia, però l’amor cap a ella no canvia, referma el patriarca. És amor cap a una “ciutat sagrada per a tothom, però sovint profanada” pels seus mateixos habitants, on “servir Déu i servir l’home” haurien de coincidir, però “en canvi semblen dos extrems que mai no es troben”.
La pregària del cardenal Pizzaballa és que la pau davalli sobre Jerusalem i que “hi hagi una acollida sincera i cordial de l’altre, una disponibilitat tenaç a l’escolta i al diàleg, camins oberts en els quals la por i la sospita deixin pas al coneixement, a la trobada i a la confiança, on les diferències siguin una oportunitat per a l’amistat i no un pretext per al rebuig mutu”.
