Entre els textos evangèlics que més em criden l’atenció —permeteu-me l’anècdota— hi ha aquest fragment que ens proposa avui l’Església. Jesús ha de dirimir un cas d’una dona acusada d’adulteri. Però és una narrativa “fora de lloc”, perquè el llegim a l’evangeli de sant Joan, però per l’estil sembla més aviat de l’evangeli de sant Lluc. Deixem, però, per als estudiosos aquesta vicissitud, i nosaltres anem al missatge de fons.
En l’escena de la dona adúltera, Jesús ens guia a la contemplació de Déu Pare, des d’una òptica molt humana, compassiva i misericordiosa. Humana, perquè ens confronta a la feblesa de la nostra condició mortal: som criatures mortals, i també som pecadors, la qual cosa ens afebleix encara més.
Compassiva, perquè en Jesús la misericòrdia de Déu en l’Antic Testament adquireix un sinònim: compassió. Déu, en Jesucrist, esdevé caminant amb nosaltres, pelegrins d’aquest món, que ens veiem assetjats per tantes circumstàncies que superen la nostra condició. El Fill de Déu es va fer humà, perquè d’aquesta manera parlava el nostre mateix idioma, l’idioma de criatures que estem sotmeses a moltes consideracions i també circumstàncies, i que això ens impedeix a vegades volar tan alt com ens agradaria en l’ordre de l’esperit.
Finalment, hi ha la proximitat de Déu, que en Jesucrist esdevé misericordiosa. La misericòrdia de Déu en l’Antic Testament tenia com un sinònim o un correlat especial: la fidelitat. Ara, amb Crist, aquesta fidelitat adquireix una nota especialment tendra, molt propera al nostre cor, que és la misericòrdia. Aquesta consisteix en una identificació proactiva a favor dels dèbils. En encarnar-se i en lliurar-se per nosaltres com a sacrifici d’amor, Crist és el que ha fet: compadir-se’n, ser compassió “en persona”. I aquesta misericòrdia efectiva i afectiva esdevé alhora un potencial de renovació i transformació del nostre interior, i també del nostre mode d’actuar.
En definitiva, en la dona adúltera podem veure reflectit el misteri de la condició humana ferida pel pecat. En aquesta dona ens podem veure tots assenyalats pels nostres pecats. Ara bé, és precisament des d’aquesta asimetria del pecat des d’on podrem escoltar la veu divina de Jesús, humanitària, compassiva i misericordiosa. La veu del Fill etern del Pare que ens dona una segona oportunitat, que transcendeix qualsevol altra potència humana o històrica o natural. I és el que fa encara més digne d’adoració i lloança al nostre Santíssim Redemptor. Feliç Quaresma.
