A l’entrada del poble, deu leprosos surten a l’encontre de Jesús i, de lluny, li criden: «Jesús, Mestre, apiadau-vos de nosaltres!» Una pregària feta des de la marginació física més repel·lent: malaltia contagiosa, castigada amb el rebuig social, condemnats a viure materialment fora del poble. Sobre seu, el pes de la llei. Jesús dirà a qui agraeix la seva curació: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat!»
«Pensem que a Jesús li agrada posar en relleu com justament són els “estrangers” els qui tenen gestos exemplars i són capaços d’una fe que sorprèn».
Estiguem atents. Jesús fa tres preguntes que van molt més enllà de la situació de marginalitat detectada en l’Evangeli. Jesús no dona la salut per rebre el reconeixement popular, sempre fàcil de suscitar, sinó per donar glòria a Déu. Espera que, del gest que els ha recuperat per a la integració social, tota persona pugui reconèixer lliurement quin és el misteri que ha entrat a la seva vida i quin gest d’acollida i d’amor li ha retornat la salut. En altres paraules, per a Jesús no n’hi ha prou d’apropar-se a la gent, tot i que reconeguin el bé que reben, sinó que han d’arribar a la comprensió del Déu que és Amor, Bona Notícia del Regne que proclama i que ja ha vingut a inaugurar amb els seus signes, entre ells el de la curació de la malaltia. Per això també dirà: «El Regne de Déu ja és enmig vostre!»
Jesús vol que aprenguem a fer el salt cap a la confiança i l’agraïment. Espera de nosaltres que passem del «signe» a la «fe», que donem glòria a Déu, reconeixent allò de bo que ha fet en nosaltres. Deu leprosos són curats i, amb tot, només un ha tornat per agrair la curació i donar glòria a Déu. Per això, Jesús pregunta: «On són els altres nou?» Valora l’agraïment de l’estranger, la glòria que dona a Déu, la fe que l’ha Salvat, mentre que els qui més podien entendre-ho han desaparegut entre la indiferència i l’oblit.
La pregunta de Jesús llegida i meditada en el context eclesial i sociocultural d’avui és molt profunda, toca la fibra de la nostra comoditat religiosa, i potser ens hem de preguntar: per què no hi són els altres? Pensem que a Jesús li agrada posar en relleu com justament són els «estrangers» els qui tenen gestos exemplars i són capaços d’una fe que sorprèn. En les paraules de Jesús hi ha una intencionalitat pedagògica que avui també és incisiva pel que fa al diàleg interreligiós, pel que fa a la nostra relació amb el món de la increença, i decisiva, com a actitud acollidora, amb aquelles persones d’altres cultures que viuen entre nosaltres. Fenòmens que no podem esquivar, als quals hem de donar resposta des de l’Evangeli i amb les actituds i la valoració que Jesús ens demana per a cada situació que se’ns presenta.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
