La recent exhortació apostòlica postsinodal del papa Francesc, Querida Amazonia, dedica els núm. 99-103 a «La força i el do de les dones». Comença reconeixent que en aquesta immensa regió americana «hi ha comunitats que s’han sostingut i han transmès la fe durant dècades sense que cap sacerdot passés per allà». Fins i tot, que l’Església s’ha pogut mantenir dempeus allí «gràcies a la presència de dones fortes i generoses: batejadores, catequistes, pregadores, missioneres, certament cridades i impulsades per l’Esperit Sant». Afirma que en el Sínode, «ens van commoure a tots amb el seu testimoni». I convida que, «en el marc d’una Església sinodal, les dones puguin accedir a funcions i fins i tot a serveis eclesials que no requereixen l’ordre sagrat i permetin expressar millor el seu lloc propi». Demana que «aquests serveis impliquin una estabilitat, un reconeixement públic i l’enviament per part del bisbe» i desitja que «tinguin una incidència real i efectiva en l’organització, en les decisions més importants i en la guia de les comunitats, però sense deixar de fer-ho amb l’estil propi de la seva empremta femenina».
En aquest any que celebrem el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense recordem també que la resolució 30 parteix de l’evidència que a Catalunya «la dona és discriminada de fet i sovint en molts nivells de la societat i de les comunitats cristianes» i aposta per «reconèixer el protagonisme real i l’aportació específica de la dona en la societat i en l’Església, i respectar la seva dignitat com a persona, tot valorant les tasques que realitza en el seu compromís temporal (treball, família, opcions de vida, etc.) i eclesial (en les parròquies, comunitats, moviments, serveis i en les delegacions). Alhora, el Concili reafirma la voluntat eclesial de no discriminar la dona i les seves tasques per raó del sexe, vetllar per mantenir aquesta voluntat decidida i proposa explorar les possibilitats que té l’actual Codi de Dret Canònic de participació dels laics i laiques en les responsabilitats pastorals, parroquials i diocesanes, com per exemple delegacions diocesanes, canceller-notari, ecònom de la diòcesi, etc. Unes responsabilitats que avui tenen rostres concrets.
Aquest número de Catalunya Cristiana està principalment centrat en la dona. Hi reivindiquem un feminisme sa, no excloent i lliure d’ideologies que el puguin manipular en el marc d’una Església sinodal.
