Un cop més aquest 8 de març dones d’arreu del món continuem sortint als carrers perquè la societat sigui una mica més igualitària. Perquè les violacions i assassinats de dones no siguin una arma de guerra, perquè les cures no caiguin exclusivament en mans femenines, perquè els lideratges polítics no estiguin exclusivament en mans masculines.
Les dones cristianes, per cinquè any consecutiu, surten a manifestar amb un acte i una pregària, el desig d’una Església d’iguals, a l’estil de Jesús de Natzaret. Sota el lema “Catòliques i Feministes per una Església en igualtat”, la Revuelta de Mujeres en la Iglesia – Alcem la Veu convoquen concentracions el diumenge 9 de març davant de més de 30 catedrals de l’Estat espanyol.
Hem vist avenços importants amb el papa de Francesc. La seva decisió que les dones tinguin un protagonisme més gran a l’Església s’ha notat. Amb tot, encara falta molt per aconseguir la igualtat plena. Per exemple, als llocs de responsabilitat en els quals s’han nomenat dones, sempre s’ha nomenat també un home acompanyant-la. I pel que fa al diaconat i al sacerdoci, seguim preguntant-nos per què una dona no? Un anacronisme, incomprès per moltes dones, i també per homes, que rebutgen l’estancament de l’Església. L’organització internacional WOC (Women Ordination Conference) promou una Vaga de dones per a la Quaresma 2025. Proposen que les dones facin veure mitjançant la seva absència, l’espai important que ocupen a l’Església. Seria una gran notícia que aquestes concentracions deixessin de tenir lloc perquè, tant de bo, “la igualtat es faci costum en l’Església”.
