Aquests dies, a les nostres comunitats i al carrer, a les xarxes, se sent parlar que el Papa ha fet un gest a favor de les dones. «Què ens deixaran fer, que encara no fem?», es pregunten algunes. Altres se senten decebuts i decebudes perquè no arriba l’esperada ordenació femenina diaconal o presbiteral o episcopal, com és present des de fa anys en d’altres confessions cristianes. Altres, encara, creuen que Francesc està anant massa enllà en la seva reforma de l’Església.
Val la pena llegir i comentar el títol d’aquest tipus de document oficial: una carta apostòlica, elaborada pel Pontífex i adreçada a un destinatari, en aquest cas, el cardenal Lluís Ladaria, jesuïta mallorquí i prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En forma de motu proprio, és a dir, escrita per pròpia iniciativa; no obstant en el text ens adonem que també és un gest sinodal, és a dir, cooperatiu, degut a la necessitat d’aprofundir doctrinalment en els ministeris perquè «responguin a les necessitats del nostre temps i ofereixin un suport oportú al paper de l’evangelització que ateny tota la comunitat eclesial». Un document breu, però més important que l’anomenat breu apostòlic.
Segons Teresa Forcades, és significatiu que el Papa hagi triat la festa del Baptisme del Senyor per signar la carta i que hagi inclòs l’Esperit en el títol: Spiritus Domini: «En aquests dos elements trobem tota una teologia: és el Baptisme, i no pas cap mèrit o característica humana, inclòs el sexe, el que ens fa dignes de rebre una missió i és l’Esperit qui la durà a terme en nosaltres si li ho permetem.»
La carta té un objectiu no menor: modificar el cànon 230 §1 del codi de Dret canònic en allò que pertoca a l’accés de les persones de sexe femení al ministeri instituït del lectorat i de l’acolitat, és a dir, de les qui llegeixen les lectures i serveixen l’altar. Algú pot observar que aquest ministeri ja el fan moltes dones des de de fa molts anys. És cert, però l’important, com subratlla Rosa M. Sànchez Cornadó, directora del Secretariat diocesà de Laics amb Missió Pastoral de Tarragona, és que es passa del «voluntariat litúrgic» a un «ministeri instituït de per vida», «i no depenent del rector o bisbe de torn; per tant, és un servidor ordinari en les celebracions litúrgiques». Segons el mateix arquebisbe de Tarragona i president de la CET, «el papa Francesc ens indica que aquest servei ministerial té una continuïtat i que és el bisbe qui l’institueix en nom de l’Església. També té una connotació important respecte dels ministres extraordinaris de l’Eucaristia perquè (…) es fa d’una forma estable i no puntual o per necessitat». En definitiva, un document breu, però probablement, transcendental. Hi dediquem el Primer Pla.
