La varietat d’escriptors que han fet goigs, amb tota la complexitat que suposa redactar-ne uns de nous i arribar de grat als destinataris dels cants i dels precs, és tota una aventura artística. D’entrada, cal tenir una sensibilitat exquisida per a l’estil poètic, un coneixement de l’estrofisme i de la rima propis d’aquest gènere literari, un altre coneixement de la personalitat o de l’episodi lloable, i un altre del lloc de veneració on aniran destinats. I tots aquests factors amb uns límits marcats pel foli de paper ornamentat i, si convé, amb la partitura inclosa.

Milers de goigs meravellosos han estat publicats en fulls impresos d’ençà que la impremta els va difondre a partir dels seus gestors, que es van preocupar de fer-los fer i repartir-los. Principalment, els rectors d’esglésies, que els feien entonar en acabar les celebracions. Però si els autors han estat majoritàriament homes des d’un començament, a finals del segle XIX i fins al present, les dones també han ofert el seu art poètic per lloar Déu, els seus misteris, uns sants i unes santes de devoció popular.

La temàtica de dones vinculades al món dels goigs ofereix una possibilitat investigadora grandiosa.