En Dorotea de Chopitea les seves iniciatives i la seva obra social no tenen cap paral·lelisme ni semblança; la fortuna personal que aportà a la creació de dotzenes d’institucions pot comparar-se a les grans fundacions i obres socials d’avui. Realment, es pot dir que a la Barcelona i a diversos llocs de Catalunya de la segona meitat del segle XIX hi ha poques institucions on ella no hi fos al darrere.

Nascuda a Xile el 4 de juny del 1816, descendent de bascos comerciants, la seva família s’instal·là a Barcelona tres anys després. Als setze anys es casaria amb el banquer Josep Serra Muñoz, de família catalana però també nascut a Xile, família que tingué sis filles i des del primer moment es van dedicar a les obres de caritat en un món ple de necessitats.

Donya Dorotea, com sovint se l’anomena, va finançar la construcció de l’església del Sagrat Cor dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, l’inici del temple del Sagrat Cor del Tibidabo o de Maria Auxiliadora a Sarrià. De la seva mà van sorgir quinze escoles de les congregacions de jesuïtes, salesians, salesianes, paüles, concepcionistes o germans de les escoles cristianes.

La seva generositat permeté que fossin fundats els hospitals de Sant Joan de Déu, Sant Rafael, Sagrat Cor i el de Nens, tots a Barcelona, i set asils o residències per a ancians, pobres, infants i desemparats.

Vídua des del 1882, va continuar les seves obres. Va ser una gran ajuda per a l’obra salesiana quan sant Joan Bosco va visitar Barcelona el 1886.

Moria el 3 d’abril del 1891 i fou enterrada al cementiri del Poblenou, fins que el 1927, quan va iniciar-se el procés de beatificació, el seu cos va ser traslladat al santuari de Maria Auxiliadora, a Sarrià. Va ser declarada venerable pel papa sant Joan Pau II l’any 1983.