Jesús convoca “els Dotze deixebles” que anteriorment havia elegit (Mc 3,13-15) i “els envia en grups de dos”, subratllant així que no es tracta de parelles d’individus, sinó de comunitats de persones. De fet, “els Dotze” representen les dotze tribus d’Israel i, per tant, són caps de tribu. Tanmateix, segons el Còdex Beza, no els envia a missió com a representants d’Israel, sinó com a “deixebles” seus. Per a la difícil tasca que els encarrega, “els confereix autoritat sobre els esperits, els immunds”, a saber, sobre tota mena d’ideologies fanàtiques contràries al projecte de Déu. Com a caminants de llarg recor­regut, han de portar bastó i les sandàlies ben calçades, però han de confiar en l’hospitalitat de les persones a qui van a visitar: “Ni sarró, ni pa, ni xavalla a la faixa.” Salta a la vista la quarta ordre posada en estil directe, a diferència de les tres precedents. Segons el text normal, l’ordre és molt clara i directa: “No us poseu dues túniques”; Beza, en canvi, ho presenta com una eventualitat: “No fos cas que us poséssiu dues túniques”, és a dir, que no tinguessin la temptació de comportar-se com els rics. Jesús no els marca cap casa/localitat determinada: “Onsevulla que entreu, quedeu-vos allí, fins que sortiu d’allí.” Per tant, no es tracta d’anar d’un lloc a l’altre, sinó de conviure amb les perso­nes que els donin acollida i de confiar plenament en la seva hospitalitat. S’han de presentar sense mitjans, com a pobres, i compartir amb ells d’allò que els ofereixin. En cas que, donant per suposat, siguin molts els qui no els rebin ni els escoltin, “tots quants no us rebin ni us escoltin”, amb un gest usual entre els jueus quan venien de territori pagà, s’han d’espolsar la pols dels peus, acusant els habitants d’aquella casa que, per culpa seva, el diàleg no ha estat possible, a fi de fer-los reflexionar. No segueixen, tanmateix, estrictament les instruccions que Jesús els havia donat: “Proclamaren que es convertissin (com feu Jesús, 1,15), expulsaren molts dimonis i untaren els malalts amb oli, a fi de curar-los” (3,15). Quan tornin “els apòstols/enviats”, Jesús els en farà retre comp­tes (6,30-31 Beza).