Per un habitatge digne i adient. Ningú sense llar és el lema del Dia de les Persones sense Llar, el 30 de novembre. Convocada per Càritas, FACIAM (Federació d’Associacions de Centres per a la Integració i Ajuda a Marginats), fePsh (Federació d’Entitats de Suport a les Persones Sense Llar), XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar) i BesteBi (Plataforma per la inclusió residencial i a favor de les persones sense llar de Biscaia), aquesa jornada vol denunciar la “situació d’emergència residencial” que es viu a l’Estat espanyol.

Milers de persones viuen sense llar i sense sostre; el 2013 un 3,3% de persones vivien en situació d’amuntegament; entre gener i juliol del 2013 es van produir 35.908 desnonaments. Per això, la campanya posa en relleu la violació del dret humà a un habitatge digne i adient. I recorda que “tota persona té dret a viure en plenitud i de forma integral la seva dignitat humana, independentment de la seva nacionalitat, origen, pensament, ètnia, edat i situació econòmica i social”.

L’accés a aquest dret avui no és possible per a milers de ciutadans, que viuen el resultat del que, segons els responsables de la campanya, són “unes polítiques d’habitatge no inclusives basades en la inversió econòmica i on la persona no és el centre“. Rere les xifres hi ha persones que “han vist com el somni d’una llar s’ha esfondrat”.

Són persones i famílies que no tenen sostre o que si en tenen no gaudeixen d’un habitatge digne, adient, en pau i en un entorn habitable; que es veuen abocades a viure sense sostre en espais públics o pernoctant en algun centre d’emergència i de caràcter temporal. O que que viuen en un recinte inadequat.

Les entitats convocants reclamen a les administracions la posada en marxa d’una política d’habitatge que garanteixi aquest dret i que previngui i combati la vulnerabilitat i l’exclusió residencial a Espanya. També reclamen una reforma jurídica, sobretot en l’àmbit del lloguer i dels procediments d’execució hipotecària (desnonaments), que reflecteixen una opció clara de política pública pel dret i que no tracti l’habitatge com a oportunitat de negoci i de creixement econòmic. I proposen la paralització de tots els desnonaments, l’obligatorietat de la mediació en processos d’execució i la dació en pagament sumada a un lloguer social.

Finalment, es recorda que “som éssers humans i titulars de drets. I totes les persones són igual de prioritàries en la garantia dels seus drets per part de les administracions públiques”.