Mai en parlarem prou i no ens haurem de cansar de treballar-hi. Els drets humans han estat sempre un referent fiable que ha marcat i assenyala un nord que dona confiança als passos que cada dia hem de fer per construir una convivència justa que ens comprometi a tots a cercar el bé comú. 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans ens mouen a moltes reflexions i sobretot a una revisió seriosa de moltes actuacions. No mirem lluny, mirem-nos a cadascú i l’entorn més proper, és el lloc on de manera pràctica en fem l’exercici quotidià i verifiquem el seu compliment o el seu refús. Hem de saber que —per ser coherents— a cada dret que exigim sempre hi correspon un deure amb el qual ens comprometem.
«Treballar els drets humans i el bé comú és responsabilitat de tots i és consegüent a les més elevades inclinacions humanes.»
L’empenta que ens va donar el Concili Vaticà II —i que segueix amb plena vigència— ens ha empès a verificar que drets humans i bé comú estan íntimament relacionats i que demanen un esforç per ser-ne conscients i conseqüents. Ho ha concretat el pensament social de l’Església, incorporant-ho en el seu contingut que es refereix al compromís per la pau, a l’organització dels poders de l’Estat amb un ordenament jurídic sòlid, a la salvaguarda del medi ambient, a la prestació dels serveis essencials de les persones, alguns dels quals són alhora drets de la persona humana: l’alimentació, l’habitatge, el treball, l’educació i l’accés a la cultura, els transports, la salut, la lliure circulació de les informacions i la tutela de la llibertat religiosa.
Treballar els drets humans i el bé comú és responsabilitat de tots i és consegüent a les més elevades inclinacions humanes, al mateix temps que requereix la capacitat i la recerca constant del bé dels altres com si fos propi. Sant Joan XXIII va obrir el camí. Quan escriu l’encíclica Pacem in terris —«Pau a la terra»— posa com a fonament de tota la seva exhortació els Drets Humans, com l’orde que ha de regir entre els homes. D’ell aprenem que, quan les relacions de la convivència s’estableixen en termes de drets i deures, els éssers humans s’obren al món dels valors espirituals, comprenen què és la veritat, la justícia, l’amor, la llibertat, i esdevenen conscients de pertànyer a aquell món. El camí està obert.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
