«Les persones no són objectes, sinó subjectes protagonistes de processos de transformació personals i comunitaris.» L’afirmació del cap d’Acció Social de Càritas diocesana de Barcelona, Eduard Sala, emmarca un canvi de tendència en l’acció social de les entitats que estan en el procés d’assignar més protagonisme a les persones que reben ajuda o són acompanyades.
Aquesta inquietud és la que va portar Arrels Fundació a incorporar a l’equip directiu la veu de dues persones, Gemma Culla i Lluís Serra, que havien estat usuàries i que podien aportar l’experiència d’haver dormit al carrer. Càritas diocesana de Barcelona també està aplicant aquesta experiència en les comissions mixtes del programa Sense Llar amb tècnics, voluntaris i beneficiaris. «Els propers anys hi haurà un procés d’empoderament dels usuaris que l’acabarem visualitzant i consolidant. Serà la normalitat i no l’excepció», prediu Sala.
Els treballadors i assistents socials, que fan aquesta primera acollida, en ocasions estan tan desorientats com els usuaris que atenen: «Si ens espolsem l’obligació de trobar una resposta a cada persona i l’escoltem, en coneixem la trajectòria vital… veurem com van adquirint consciència que són actors, protagonistes», remarca Xavier Orteu, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL). Això fa que la dinàmica sigui coelaborar els plans de treball entre la persona beneficiària i els professionals de les entitats.
Des de les entitats proposen cercar les potencialitats personals i incorporar les persones ateses en espais de trobada on tothom pugui participar i on no hi hagi la diferenciació entre donant i receptor. En aquest sentit, són exemples de bones pràctiques els bancs de temps, els projectes cooperatius, els grups d’autoajuda, les dones que s’organitzen i, per exemple, s’intercanvien la roba dels fills… «Són espais que et fan sentir persona, on ensenyes i aportes el que saps fer. Això no es gasta, al contrari, genera identitat, pertinença i participació i, per tant, multiplica», destaca Sala.
En la tradició de l’Església, hi ha diferents autors que han formulat el missatge evangèlic que en el proïsme hi ha el rostre de Déu i del Crist i, en definitiva, que els pobres són els vicaris de Crist: sant Ambrosi de Milà (339-397), santa Caterina de Siena (1347-1380), Erasme de Rotterdam (1467-1536), sant Vicenç de Paül (1581-1660), Bossuet (1627-1704), Lacordaire (1802-1861) o Hermann Kutter (1869-1936)…
