El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix “economia” com a l’administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un establiment. Una segona accepció ens parla de l’estudi de l’administració correcta dels recursos escassos en els seus diversos usos possibles, per satisfer les necessitats humanes. Una economia que afavoreixi el desenvolupament humà és el sentit profund al qual el papa Francesc sovint es refereix per parlar-nos d’economia.

El mes d’octubre passat, el Bisbe de Roma davant de joves empresaris gallecs manifestava: “Amb els valors del treball i la pobresa, que impliquen la confiança completa en Déu i no en les coses, es pot crear una economia que reconciliï entre ells tots els membres de les diverses etapes de producció, sense que es menyspreïn mútuament, sense que es creïn injustícies més grans o es visqui una indiferència freda. D’altra banda, això no vol dir que s’estimi la misèria, la qual, al contrari, cal que sigui combatuda, i per aquest motiu, vosaltres teniu els bons instruments, com la possibilitat de crear llocs de treball, i contribuir així a dignificar el proïsme.”

En el primer pla d’aquesta setmana posem en valor l’economia social, que s’ha demostrat que és perfectament possible. El periodista Joan Andreu Parra segueix el rastre de diferents exemples reals com Moda-Re, un projecte tèxtil promogut per Càritas. Aquesta experiència va començar l’any 2019 i avui s’ha estès a diferents punts de la geografia espanyola. En aquest temps, s’ha convertit en l’operador més important en la recollida i reciclatge de roba usada a l’Estat. Dona feina a 1.200 treballadors, la meitat dels quals són persones en situació o risc d’exclusió social.

En conversa amb la secretària general de Càritas espanyola, Natalia Peiro, la portaveu de l’entitat social d’Església ens recorda que “ni les estructures, ni les organitzacions que els homes creen són bones o dolentes en si mateixes” i afegeix que “només depèn de com fem economia, de com desenvolupem les nostres activitats econòmiques”. Les activitats econòmiques, que es poden convertir en activitats nocives, també poden ser instruments útils perquè les persones puguem satisfer plenament les nostres necessitats i així exercir completament els nostres drets.