En el macabre rànquing contra la llibertat religiosa al món, el cristianisme ocupa el primer lloc. Dit d’una altra manera: 573 milions de cristians viuen en països on es viola la llibertat religiosa. Els països més perillosos per a un cristià són, per ordre, Corea del Nord, Somàlia, el Iemen, Eritrea, Líbia, Nigèria, el Pakistan, l’Iran, l’Afganistan, el Sudan, l’Índia, Síria i l’Aràbia Saudita.

Com ha dit el papa Francesc en alguna ocasió, “els qui persegueixen els cristians no els pregunten: ets luterà?, ortodox?, catòlic?, reformat? L’enemic no s’equivoca, sap reconèixer on hi ha Jesús. En reconeixen un de sol: el cristià”. Per això, malauradament, l’expressió “ecumenisme de sang” ha fet fortuna.

També és molt important l’enfocament ecumènic en la lluita contra la persecució religiosa en general i la cristiana en particular. En són un exemple les dues entitats de les quals ens fem ressò en el primer pla d’aquesta setmana: Ajuda a l’Església Necessitada, catòlica, i Portes Obertes, evangèlica. Totes dues treballen per ajudar els cristians que pateixen persecució als seus països però també per conscienciar la població occidental, que moltes vegades sembla adormida davant de la vulneració continuada i generalitzada d’un dret humà fonamental com és el de la llibertat religiosa.

Com explica el director de Portes Obertes Espanya, Ted Blake, els nostres germans perseguits el que esperen de nosaltres és que “siguem un amb ells. La Bíblia ensenya que tots els que estem en Crist pertanyem a un cos. És important recalcar que només hi ha un cos de Crist, és a dir, no hi ha un cos catòlic i un de protestant, hi ha un cos dels que estan en Ell.”

Els nostres germans perseguits pel simple fet de ser cristians ens interpel·len a sentir el seu dolor i a actuar.