Barcelona ha acollit la 32ena Assemblea Mundial del MovimentInternacional d’Intel·lectuals Catòlics – Pax Romana. Aquesta xarxa mundial,reconeguda per la Santa Seu, va néixer a Friburg (Suïssa) el 1921 després de laI Guerra Mundial, a partir de l’ideal de pau catòlica, i de la urgència delaics compromesos que es posessin a l’avantguarda de l’acció transformadora.S’han reunit més de cent representants d’una trentena de països dels cinccontinents. El Moviment de Professionals Catòlics, el Grup de Juristes RodaVentura i la Fundació Joan Maragall, són les tres entitats catalanes que formenpart de la xarxa.
El títol era significatiu: «De la indiferència a lamisericòrdia. El nostre compromís?» El terme misericòrdia no era habitual enl’argot dels moviments especialitzats pel fet que es creia contraposada a lajustícia. Ara l’Assemblea ha fet seva la visió del papa Francesc, segons elqual «misericòrdia i justícia són dues dimensions d’una única realitat, que esdesenvolupen progressivament fins a la plenitud de l’amor». Els participantshan citat en diversos moments el Bisbe de Roma, pels seus missatges continussobre l’Església en sortida, les crides a «fer enrenou», i la seva voluntat dereforma.
Fou interessant la salutació enregistrada de l’ancià teòlegGustavo Gutiérrez —un dels pares de la Teologia de l’Alliberament— que fouescoltada atentament pels arquebisbes Pujol i Omella. Segons ell «lamisericòrdia no es limita a tenir bons sentiments, rebutja el maltractament il’abús, i el sofriment que se’n deriva». En un temps on molts volen ser «post»(postmoderns, postmarxistes…) els professionals i intel·lectuals han detreballar per aconseguir un món de «postpobresa».
Per a Javier Iguiñiz, professor d’economia al Perú —a quientrevistarem en el número vinent de Catalunya Cristiana— «la misericòrdia ésun compromís que passa per l’àmbit institucional i pel personal». Per a AndrásMáté-Tóth, els intel·lectuals cristians han de donar exemple de«reinterpretació de fronteres» i «de cultura de la col·laboració». Hom va citarSimone Weil: «Si vols saber si algú creu en Déu, no et fixis en com parla deDéu, sinó en com parla del món.»
Dels reptes per als propers quatre anys, assenyalem lavoluntat de viure cada cop més com a comunitat cristiana laica, augmentant lacoordinació i enfortint la xarxa. Avui la informació fluida permet compartirexperiències entre les federacions de Pax Romana i amb altres institucionscivils i eclesials d’arreu del món que treballen en el camp dels Drets Humans,en la solidaritat i el «partenariat transfronterer». Pax Romana pot incidir enestructures internacionals i a tots els nivells de l’organització eclesial. Ésun motiu d’esperança.
