El P. Arturo Sosa Abascal (Caracas, 1948), el nou general dela Companyia de Jesús, podria definir-se com un jesuïta de frontera en un doblesentit: atresora una reflexió madura de la ciència política amb una opinióautoritzada en l’àmbit universitari i civil, i ha realitzat una tasca competenten la frontera entre Veneçuela i Colòmbia amb la creació d’una xarxad’organitzacions jesuítiques que fomenten una «ciutadania de frontera». En undinar-col·loqui celebrat l’estiu del 2014 al Centre Fe y Cultura de Medellín(Colòmbia) compartia les seves madures reflexions sobre Veneçuela, sobre el seurègim, sobre la democràcia, sobre el paper de l’Església, de la Universitat idels joves. El P. Sosa —que és doctor en Ciències Polítiques— definia lasocietat veneçolana com a «ferida i ressentida políticament» i «partida enmolts trossos» i el règim del seu país com a «estatista i centralista» amb unasubordinació de tot allò que significa l’estat al govern que, a més, es concentraen el president. El règim chavista, deia, és una «tirania de la majoria» i «lademocràcia només subsisteix si les minories són respectades» i «hi ha minoriesque mai no podran ser majoria, com les ètniques». En un llenguatge querecordava el del papa Francesc —també jesuïta i a qui coneix força— el 31èsuccessor de sant Ignasi afirmava que «quan la majoria ocupa tot l’espaipúblic, expulsa les minories: no les reconeix». A la democràcia només s’hiarriba democràticament i per fer-ho cal construir una base social i política«amb paciència i saviesa». Però la classe mitjana del seu país està moltinfectada pel «pensament màgic», amb l’erroni convenciment que, si es canvia degovern, la situació millorarà.
El P. Sosa lamentava que la jerarquia eclesiàstica veneçolanano hagués trobat el seu lloc i hagués perdut l’autoritat de qui és capaç desituar-se fora de la lògica polititzada. Quant a la Universitat, es planyia queles eleccions en els seus claustres es duguessin a terme com si fossinmunicipals i que el govern portés vuit anys sense encarregar cap carrera nova auna universitat privada, privilegiant en canvi la Universidad de las FuerzasArmadas, amb 250.000 estudiants, i en la qual per ser rector cal ser general iper degà, coronel. Pel que fa als joves, detectava la seva despolitització,l’immediatisme i l’augment alarmant de la migració. «És fonamental formar lajoventut políticament», concloïa.
Un nou estil, doncs, al capdavant de la Companyia de Jesús,sempre atenta als signes del temps: ara és urgent regenerar la política tambédes de la reflexió creient i eclesial.
