L’educació afectiva i sexual, tot i que és un tema més en l’educació i formació del caràcter dels infants i adolescents, té força importància en el seu desenvolupament. És a través d’aquesta educació que els joves aprenen a comprendre les seves emocions, a establir relacions saludables i a explorar la seva sexualitat d’una manera respectuosa i segura. Si bé l’escola en l’educació formal té un paper científic important en aquest àmbit, és en la família on recau la responsabilitat principal d’educar el caràcter i en aquestes qüestions tan rellevants.

La família és la primera educadora en la vida de tot infant. Des del moment del naixement, els pares són els encarregats de proporcionar els primers suports, vinculació, ensenyaments i valors als seus fills. Aquesta responsabilitat inclou òbviament l’educació afectiva i sexual. Des dels inicis de la infància, els pares tenen l’oportunitat d’abordar, de viure, de transmetre les emocions, l’amor, l’amistat, la intimitat i el respecte pel cos propi i el dels altres. Aquesta educació primerenca és crucial per establir les bases d’una comprensió sana de la sexualitat i les relacions humanes.

No obstant això, és important reconèixer que la família també necessita un suport especial i la formació adient per tal de desenvolupar adequadament aquesta tasca educativa. L’educació afectiva i sexual és un àmbit que sovint genera dubtes i inseguretats en els pares, especialment si no han rebut una educació similar en la seva pròpia infància. Per això, és essencial que les escoles i la comunitat educativa proporcionin el suport, els recursos i els espais de formació per als pares, amb l’objectiu de reforçar les seves capacitats com a educadors en aquest i altres àmbits.

La col·laboració entre la família, l’escola i la comunitat educadora és clau per a una educació afectiva i sexual completa i equilibrada. No obstant això, l’escola no ha d’assumir tota la càrrega educativa en aquest àmbit. La família és el punt de partida i allà on es desenvolupa i consolida la vida, i la seva implicació és fonamental per a un aprenentatge significatiu i durador. La família pot oferir als seus fills un espai segur, afectivament ric i confiable, perquè ningú coneix, accepta i estima més una persona pel fet de ser-ho que la seva pròpia família. I no podem fer norma de les excepcions, sinó guarir-les.

La construcció de la persona requereix fonamentalment la família. És en el si familiar on els infants i adolescents es formen com a persona, aprenen valors i desenvolupen una identitat pròpia. En el cas de l’educació afectiva i sexual, aquesta construcció personal és encara més rellevant, ja que implica la comprensió de la pròpia persona, de la pròpia sexualitat, la formació de valors ètics i la construcció de relacions personals, professionals i socials ètiques i saludables. Som-hi, famílies!