L’etapa de primària és clau per al bon desenvolupament de l’afectivitat, ja que és en aquesta etapa on els infants aprenen a interioritzar el concepte d’amor, l’amistat i la gestió emocional.

La primera escena comença a casa, lloc de confort i comoditat. És a casa on comencen a adquirir la visió de donar i rebre afecte i amor. Els protagonistes d’aquesta escena són el pare i la mare, el tracte entre ells, els detalls que es fan l’un a l’altre, la forma de comunicar-se, també la forma de discutir sobre algun desacord, sense que calgui barallar-se. Els nens estan constantment alerta, amatents per captar els fets que els mostrin seguretat a casa, aquest amor entre el pare i la mare que els indica que tot està bé i estarà bé. Aquest és el primer contacte que fan amb la seva afectivitat, on comencen a relacionar certs comportaments i formes de relacionar-se, amb un amor veritable.

Al contrari, si el que veuen a casa són baralles, crits, sense mostres d’afecte físic, comencen a crear-se un concepte d’afectivitat distorsionat, lluny de l’amor i per tant a prop de comportaments que no són adients per relacionar-se sanament.

Els nens estan constantment amatents per captar aquest amor entre el pare i la mare que els indica que tot està bé

Els segons protagonistes d’aquesta escena són els germans (si n’hi ha). Els germans són una font riquíssima d’aprenentatge per relacionar-se saludablement en el futur fora de casa. Els germans exerceixen en el nen una funció de socialització que després servirà com a exemple per a les amistats externes. Mitjançant el contacte  amb els germans, el nen aprèn que la convivència comporta molèsties, renúncies i injustícies; també aprèn a compartir l’atenció que presten els pares i familiars que l’envolten. Els cels entre germans són normals; són la primera experiència que el nen té de la competència social i poden ser constructius si es mantenen en el marge de la normalitat.

La segona escena té lloc a l’escola, on els nens d’aquesta etapa comencen a exterioritzar i generalitzar el que han vist i après a casa. El primer contacte i aprenentatge de l’afectivitat que es dona en l’escenari de casa és vital abans de crear amistats íntimes i significatives, ja que si tenen un concepte erroni de l’afectivitat abans de crear amistats veritables, pot haver-hi confusió dels sentiments intensos que implica l’amor de philia (amor d’amistat).

És important que els educadors d’aquesta etapa siguin referents importants de valors positius i educadors emocionals. Se’ls ha d’ensenyar a reconèixer les emocions, a acceptar-les, normalitzar-les, però a respondre-hi correctament, malgrat el que sentin. Cal entrenar-los a tenir fortalesa mental que els ajudarà a desenvolupar correctament la seva autoestima i, per tant, la seva capacitat d’estimar veritablement.