Andalusia gaudeix d’universitats importants. Està en joc l’ampli món de l’educació i de la formació integral. Ara que acabem d’iniciar un nou curs, en els diferents àmbits (escolar, acadèmic i pastoral), serà bo recordar el significat profund d’una “educació integral” que no imposa, sinó que convida; que no ordena des de la talaia d’una càtedra, sinó que “sedueix” l’alumnat a les aules amb “encís”, és a dir, fent atraient l’exposició dels continguts, i “exemplaritat”, subratllats sempre per una “coherència” que afecta la pròpia vida. El trípode que configura la nostra formació, sobretot, l’escolar, l’acadèmica i la pastoral, té tres pilars bonics: la ciència, que té la seu en la intel·ligència; els valors, que tenen la seu en la consciència, i els sentiments, que tenen la seu en el cor.
Ciència, consciència i cor han de connectar-se entre si perquè puguem descobrir fites clares, camins veritables i acompanyants meravellosos. Avui tot va massa ràpid, per això és important tenir una concepció adequada de la vida, ser capaços de trobar respostes als grans temes.
El fracàs i l’èxit no apareixen de cop i volta, són el resultat d’anys de deixadesa, abandonament, desídia, manca de voluntat… O, al contrari, de molts esforços repetits, d’empenta i obstinació per assolir objectius, d’una voluntat ferma, sòlida, compacta, consistent.
En l’àmbit de l’educació és vital el paper dels mestres, professors, catedràtics i formadors.