El conte de la Caputxeta Vermella no acaba tan bé com solem recordar. En la versió original de Perrault, no hi ha llenyataire que ho resolgui tot i el llop devora l’àvia i la Caputxeta. L’advertència és clara: el llop és perillós. Avui, però, no només no protegim els nostres fills, sinó que convidem el llop a casa. Quan els comprem un smartphone, obrim la porta al llop i deixem que s’esmunyi dins la seva vida i la seva innocència.

Les pantalles, i especialment les xarxes socials, capturen l’atenció dels nens, n’afebleixen els sentits, promouen el sentimentalisme i distorsionen la relació amb la realitat i amb els altres. Els algoritmes no són neutrals: destaquen el més tabú, el més exagerat, perquè això genera clics i atenció. El que abans era escandalós ara és tendència, i els nostres fills consumeixen sense filtre contingut que els desorienta el judici crític, en debilita el desenvolupament emocional i n’amenaça els fonaments de la seva fe.

Abans, el llop era a fora. La llar era un refugi segur. Avui, som els pares els qui li obrim la porta, tement més les queixes dels nostres fills que les conseqüències de la nostra permissivitat. Però siguem clars: no hi ha cap motiu pel qual un menor d’edat necessiti un smartphone. Estem donant als nostres fills un món dissenyat per explotar-los i allunyar-los de la veritat.

És fàcil resistir-s’hi? No, però educar mai no ho ha estat. Els pares som cridats a defensar el cor i la raó dels nostres fills. Ells no necessiten un mòbil per ser feliços, però sí que necessiten temps, atenció i un exemple clar. Estimar un fill no significa donar-li el que demana, sinó el que necessita. Dir “no” pot ser difícil, però és el que protegirà la seva llibertat i la seva capacitat de relacionar-se cara a cara amb el món real.

No negocieu amb el llop. Netegem les nostres llars d’allò que ens allunya de la fe i posem al centre el que importa: temps en família, converses, pregària, creativitat. Siguem conseqüents perquè, en el fons, sabem que la realitat no rau en la brillantor buida d’una pantalla, sinó en un cor que se sap estimat per Déu i s’obre als altres en el món real.

Amb tot el que sabem avui sobre el mal dels smartphones als menors, els pares no tenim dret a ser negligents. Va haver-hi un temps en el qual aquestes coses es desconeixien, però ara ho sabem. És el nostre deure ser conseqüents, perquè d’això depèn la raó, el cor i l’ànima dels nostres fills.