La pastoral educativa pot esdevenir clau de volta per a una societat del present i el futur més oberta, lliure, transformadora, inclusiva i dialògica, en la mesura que els que ens n’encarreguem, en siguem plenament conscients d’aquesta possibilitat oberta just ara, quan tanquem el primer quart del segle XXI. I encara més si les pastorals escolars i universitàries ens prenem seriosament això d’establir ponts de continuïtat entre els dos contextos.

No és el mateix formar persones i professionals tancades a la dimensió existencial i/o espiritual del món, que fer-ho incentivant la seva obertura al transcendent com a part rellevant del seu esdevenir professionals del món present i futur. Ajudar, des de les nostres propostes que, independentment de si l’alumne i estudiant que tenim davant és creient o no, practicant d’alguna religió o conreant del seu propi “déu(s) personal”, puguin gaudir d’espais privilegiats —no qualsevol, no viscuts com a espais residuals, tàcits, al marge del seu procés formatiu— on puguin esdevenir-se conjuncions que omplin de sentit la formació de més alta qualitat curricular i tècnica amb la de més elevada formació humana, religiosa i espiritual.

I, a mesura que siguem capaços, tant des de l’escola com des de la universitat, de continuar fomentant aquest ple sentit, la intensitat en la cerca de la fusió entre la formació tècnica i humana dins del procés formatiu, sens dubte millorarà també la qualitat i la cerca de l’excel·lència dels professionals del futur. Perquè seran professionals que cercaran, amb una millor determinació, omplir de sentit les seves tries i aportacions en el seu àmbit laboral i relacional.

Les dades del darrer baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat a Catalunya (2023) ens mostren la importància del marc de pluralitat religiosa i espiritual en el que ens trobem. I que esdevé cada cop més rellevant per al món en què vivim, la capacitat que els pastoralistes tinguem de dotar de sentit formatiu la gestió d’aquesta realitat gens secular en la qual viuen els nostres estudiants, les seves famílies, així com els seus presents i futurs entorns laborals i relacionals.

Sense una bona formació i acompanyament religiós i espiritual no és possible consolidar una cultura del diàleg que superi la cultura del rebuig. I es fa molt més difícil que els nostres alumnes i estudiants entenguin la importància de vincular l’esforç per l’assoliment dels seus somnis personals a la lluita per aconseguir que tota la humanitat, en la seva rica diversitat respectuosa tingui l’oportunitat d’accedir-hi a aquest esforç en igualtat de condicions. I, per a tot això, sumarem una mica més si en som capaços d’anar sumant-hi esforços de manera coordinada els contextos escolar i universitari.