Rebo amb alegria l’encàrrec d’aquest article i, després de valorar possibles temes amb la direcció del col·legi, decidim parlar sobre l’acompanyament, perquè és la pedra angular del nostre projecte educatiu, aquella sobre la qual descansen totes les dimensions formatives. Més ben dit: de com entenem la missió educativa des de l’acompanyament.
Així doncs, em disposo, abans de començar a escriure, a buscar l’origen etimològic d’aquesta paraula per trobar-hi el sentit més profund i, tot sigui dit, una mica d’inspiració.
Però el que em trobo va molt més enllà d’allò esperat. Agraeixo encara més haver rebut aquest encàrrec, perquè m’ha portat a comprendre, des del més profund, el sentit de la nostra missió.
En primer lloc, acompanyament prové del verb actiu “acompanyar” i del sufix “ment”, que indica el resultat i acció. Per tant, el pas següent és buscar l’etimologia d’”acompanyar” que, al seu torn, comparteix arrel amb “company”.
Aquí és on arribem al punt clau. “Company” prové del llatí companio, que està format pel sufix “com” que significa “juntament amb” i de “panio” que vol dir “pa”. Significa: “Dues persones que comparteixen el mateix pa.”
Així doncs, quina meravella!, resulta que “educar des de l’acompanyament” és “educar compartint el mateix pa”.
Un pa que, als cristians, ens porta a pensar en el “pa eucarístic”, en la presència del cos de Crist en l’Eucaristia. Per tant, si per als cristians aquest pa és “Jesús”, educar des de l’acompanyament és una cosa tan senzilla i tan complicada alhora com “educar compartint Jesús” o bé “educar des de Jesús”.
Un Jesús que es fa present en tots i cadascun dels moments de la nostra obra diària, a través dels nostres formadors, quan miren de donar resposta a les necessitats de cada alumne, des de l’amor i l’exemple de Crist.
Des del consol d’aquella professora a aquell alumne que acaba de començar en Educació Infantil fins a l’exemple d’aquell professor de Batxillerat que esdevé un referent per als seus alumnes, Jesús es fa present en la quotidianitat de la nostra tasca, sempre que el posem al centre del nostre cor.