«Dios te salve María/ del Rocío Señora/ luna,sol, norte y guía/ y Pastora celestial/ Dios te salve María/ todo el pueblo teadora/ y repite a porfía/ como Tú no hay otra igual.» Així comença la popularSalve rociera també coneguda com, a Salve a la Virgen del Rocío o Salve del oléque és cantada arreu aquests mesos, també entre nosaltres. L’autor de la lletrafou Rafael de León (Sevilla, 1908-Madrid, 1982) un poeta de la Generació del 27que es va fer famós per ser un dels components del trio Quintero, León iQuiroga. La música és del mestre Manuel Pareja-Obregón (Sevilla, 1933-1995) quetambé era escultor i la compongué en col·laboració amb Gerardo del ValleBeltrán.
Cal subratllar la creixença entre nosaltresdes de fa uns anys de misses amb cants propis del Rocío, anomenades popularment«misses rocieras». En elles es fa palesa la profunditat religiosa del pobleandalús amb cants com el del Parenostre o l’esmentada Salve. Les missesrocieras són profundament alegres i mobilitzen persones que no són habituals ales nostres parròquies i comunitats.
Enguany s’escau el centenari de la coronaciócanònica de la Mare de Déu del Rocío de mans del cardenal Almaraz, el juny del1919, i ha estat declarat any jubilar pel papa Francesc. La Verge del Rocío ésuna marededéu trobada o «que s’ha fet trobadissa». És anomenada també la BlancaPaloma fent referència a l’Esperit Sant. Maria es relaciona de manera diferentamb cadascuna de les persones de la Santíssima Trinitat: és la filla del Pare,és la mare del Fill i és l’esposa de l’Esperit Sant. També se l’anomena Pastoracelestial, relacionant-la amb una advocació molt popular entre la pagesia, laque fins al Concili fou anomenada Divina Pastora, que fou molt venerada també atot Catalunya.
El 10 de juny, dilluns de Pentecosta, més d’unmilió de pelegrins d’arreu del món es trobaran com cada any a Almonte percelebrar la festa de la patrona, però en aquesta ocasió amb l’afegitó del’inici de l’any jubilar. Els trasllats de la Verge del Rocío des de la sevaermita a aquesta població venien motivats històricament per epidèmies, guerres,sequeres, males collites o fam. Aleshores es portava la imatge a la parròquiade l’Assumpció d’Almonte on se li retia culte i un grup d’habitants hi passavala nit per tal de vigilar-la i protegir-la. Actualment els trasllats no depenende cap infortuni, es fan cada set anys el 19 d’agost i duren nou mesos fins quela pietosa imatge es retorna de nou a l’aldea del Rocío. Aquest any tocatrasllat.
El Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristianaestà dedicat a aquesta estesa devoció mariana que té una interessant vessantd’interculturalitat.
