Ja arran de la pandèmia es va parlar molt del deteriorament de la salut mental infantil i juvenil, i per als educadors i educadores de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, des del 2020 aquesta circumstància no ha fet més que empitjorar, i aquest augment no ha suposat un increment proporcional dels recursos destinats a aquest àmbit. Ho infereix un informe que ha presentat la Fundació Pere Tarrés i que analitza la salut mental dels infants i joves que participen en els centres socioeducatius de la Fundació. La conclusió de l’estudi és clara: la vulnerabilitat socioeconòmica és un clar desencadenant de problemes de salut mental.
L’informe es basa en una combinació d’estudi quantitatiu i d’entrevistes qualitatives i grups focals amb els equips dels centres. Segons l’anàlisi, un 14,1% dels infants que la Fundació acompanya en els seus centres socioeducatius tenen un diagnòstic oficial en algun trastorn de salut mental o d’aprenentatge, una dada que gairebé dobla la prevalença d’aquests problemes entre la població de Catalunya de fins a 14 anys de classe social més desafavorida (7,9%) i que és 10 punts superior al que trobem entre la població més afavorida (3,7%), segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2023.
Entre els desordres detectats, hi ha un predomini de trastorns d’aprenentatge com el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) o el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDH) i de problemes de salut mental com trastorns de conducta, d’ansietat, Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) o esquizofrènia.
Més enllà de les dades quantitatives, les valoracions subjectives dels equips educatius dels centres socioeducatius estimen que aquest percentatge podria ser, en realitat, més alt. Els educadors i educadores apunten que circumstàncies com l’estigma associat encara als problemes de salut mental, així com la dificultat d’accés als serveis sanitaris que tenen moltes famílies en risc d’exclusió, podrien implicar una infradiagnosticació dels casos.
Així, els equips dels centres creuen que, entre els infants no diagnosticats, al voltant d’un 15% presenten característiques que podrien ser compatibles amb algun trastorn mental, i que, per tant, haurien de fer avaluacions psicològiques per part dels professionals corresponents, per confirmar aquesta hipòtesi. Cal tenir en compte que aquesta apreciació s’efectua des de les percepcions subjectives dels i les professionals del centre obtingudes a través de l’observació i l’experiència professional i que no estan fonamentades en cap diagnòstic formal.
L’informe també estableix una relació molt directa entre els trastorns d’aprenentatge i els de salut mental. Els infants que presenten dificultats acadèmiques solen experimentar també problemes de salut mental i, alhora, els desordres de salut mental poden afectar negativament el rendiment escolar.
Gairebé el 60% dels infants que presenten un diagnòstic tenen entre 3 i 11 anys
També s’ha observat que els trastorns de salut mental apareixen en edats cada vegada més primerenques, una circumstància que els educadors enquestats relacionen amb el context socioeconòmic de l’infant i la seva situació de vulnerabilitat. De fet, gairebé el 60% dels infants que presenten un diagnòstic tenen entre 3 i 11 anys. Els infants més joves mostren una alta incidència de problemes com l’ansietat, la solitud i, en alguns casos, també trastorns alimentaris.
El que queda clar al llarg de tot l’estudi és com la combinació de situacions de vulnerabilitat que experimenten les famílies analitzades esdevé un factor desencadenant i multiplicador. Així, eixos de vulnerabilitat com la pobresa, la inseguretat alimentària i d’habitatge, la desestructuració familiar, la violència masclista, la trajectòria migrant o la manca d’accés a serveis de salut adequats exacerben el risc de desenvolupar problemes de salut mental.
Davant d’aquesta situació, l’informe planteja algunes propostes d’actuació per tal d’enfortir la detecció precoç dels problemes de salut mental, com augmentar la formació dels professionals o incorporar psicòlegs especialitzats en tots els centres socioeducatius. També proposa mesures com implementar programes de sensibilització que abordin l’estigma que encara s’associa amb la salut mental, prioritzar les intervencions en la primera infància (davant de l’evidència que els infants més joves són cada cop més vulnerables als problemes de salut mental) i donar una resposta integral i coordinada entre els diferents agents socials, educatius i sanitaris.
Per tal de contribuir a solucionar aquesta greu situació, s’ha posat en marxa una nova campanya solidària, “Actua per la salut mental”. Els recursos recaptats permetran dotar d’eines els centres socioeducatius per fer possible una ràpida detecció i tractament d’aquestes patologies de salut mental, amb l’objectiu de millorar-ne el pronòstic. Més informació: https://www.peretarres.org/actuaperlasalutmental.
