El dissabte 16 de novembre va tenir lloc a la Sala de Sínodes del Palau Episcopal de Vic la clausura de la fase diocesana de la causa de beatificació o declaració de martiri dels servents de Déu Jaume Serra Jordi i CLXVIII companys sacerdots i laics. Concretament, aquesta causa està formada per 163 sacerdots, 1 diaca, 1 seminarista i 4 laics.

Acabada la revolució i la guerra civil, en els anys quaranta es començaren a recollir les dades sobre els immolats. Posteriorment, en els anys noranta, es va prendre declaració a testimonis abans de la seva desaparició pel natural pas del temps.

El novembre del 2005 el bisbe Romà Casanova va obrir oficialment la causa, nomenant el tribunal i les comissions històrica i teològica. Amb la direcció d’un postulador, s’ha recollit tota la informació en parròquies i arxius militars i s’han analitzat els textos en llibres i revistes. En total, la documentació suma 16.000 folis.

Després del cant del Veni creator, l’historiador Carles Puigferrat va glossar l’odi a la fe com a causa de la mort de tots ells, responent a un pla calculat i organitzat. A continuació, es va fer la lectura dels noms dels servents de Déu; juraren els membres del tribunal, el vicepostulador de la causa. Finalment, es lacraren i segellaren les caixes, que es lliuraren al portador.

El prelat va concloure l’acte exhortant a tenir devoció als servents de Déu, a fi que esdevinguin intercessors per una gran necessitat: les vocacions sacerdotals a la terra regada per la seva sang. Citant els primers escriptors del cristianisme, recordà que “la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians” i pregà perquè tots aquests màrtirs de casa nostra ens ajudin a revitalitzar la fe. Per últim, recordà que llur missatge és de perdó i reconciliació.

“Hem estat testimonis d’un fet històric”, va concloure el bisbe de Vic, Romà Casanova. Ara, les actes de la causa, 16.000 folis, es portaran a Roma a la Congregació per a les Causes dels Sants per a la seva avaluació i determinar si l’Església els declara beats.

Tres testimonis de la causa de beatificació

Un sacerdot: Jaume Serra Jordi

Nascut a Igualada en 1847, a l’edat de nou anys va ingressar al Seminari de Vic, on estudià la carrera eclesiàstica. Va ser ordenat sacerdot el 1870 i cursà Dret Civil i Canònic a Barcelona. El 1880 fou nomenat vicari general de la Seu d’Urgell i, dos anys després, vicari general de Vic, càrrec que ocupà durant cinquanta-quatre anys sota el mandat de quatre bisbes.

El 1902 va fundar la residència de les Germanetes dels Pobres a Vic. Durant la guerra civil, el 1936, la seva casa va ser saquejada, i els seus papers, cremats. Fou empresonat i, el 13 d’agost, executat a Sant Martí de Riudeperes. El 1939 les seves restes van ser traslladades a Igualada.

Un seminarista: Josep Moncosí Castells

Nascut a Santa Coloma de Queralt el 18 de març de 1914, va destacar en els estudis al Seminari Diocesà. El 1935 es traslladà a Menorca per fer el servei militar i continuar els estudis de teologia. El 1936 arribà a Barcelona per assistir a la primera missa d’un company i passar l’estiu com a preceptor de nens, però en esclatar la revolució es veié obligat a vestir-se de seglar.

Tot i rebre un telegrama del Comitè de Santa Coloma de Queralt perquè s’unís a les files, es va mantenir ferm en la seva vocació. El 18 d’agost de 1936, fou detingut per milicians, que intentaren fer-lo renegar de la fe. Sabent que el matarien, s’acomiadà afirmant que estaria amb Déu. Fou assassinat a Santigosa i enterrat al mateix lloc. El 1941 les seves restes es traslladaren a la cripta de l’església de Santa Coloma de Queralt.

Un laic: Isidre Alabern Viñals

Nascut a Manresa el 1890 d’una família de camperols, va estudiar batxillerat de manera autodidacta i obtingué la medalla d’or a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa en 1911. Va cursar Medicina a Madrid, on es llicencià en 1918. Començà a exercir la seva professió a causa d’una crisi de grip, primer a Madrid i després a Manresa, on obrí la seva consulta, coneguda com la clínica del Dr. Alabern.

Com a militant catòlic, defensava l’escola catòlica i va ajudar a fundar diverses institucions educatives. Al llarg de la seva vida, va mostrar gran valor davant la persecució religiosa, afirmant que donar la vida per Déu era una gesta sublim. El 4 d’agost de 1936, va ser empresonat i, tot i tenir oportunitats de fugir, es quedà amb la seva família. El dia 1 d’octubre, va ser executat al cementiri de Manresa, agafant fortament un crucifix.