De totes les diòcesis catalanes la de Girona ha estat l’última a reprendre la celebració pública de la litúrgia i els sagraments. Ho ha fet coincidint amb la festa de Pentecosta. Per aquest motiu el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, ha publicat la carta pastoral Meditació des de l’experiència de la COVID-19.

El prelat comença recordant quina és la condició humana: «Hem descobert que, malgrat tota la tecnologia i la ciència, som més vulnerables i més mortals que mai.» Mons. Pardo destaca la constatació de l’existència del mal com a pas dolorós però imprescindible per a una espiritualitat cristiana sana: «Hem de reconèixer que la COVID-19 ha estat una experiència del mal i del sofriment. (…) Per què Déu ho permet? Com entendre que Déu ens estima en aquesta situació? Déu, bondadós i omnipotent, no podria haver creat un món sense mal?» El bisbe de Girona assegura que Déu no és l’origen del mal i indica que «la resposta definitiva al problema del mal la tenim en la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist: “Déu ha enviat el seu Fill al món no per condemnar-lo, sinó per salvar-lo” (Jn 12,47)». Alhora, però, convida els fidels a preguntar-se si aquest patiment no pot ser una ocasió per descobrir la presència de Déu enmig de tantes calamitats. I tot citant Paul Claudel afirma que «Déu no ha vingut a suprimir el dolor, ni a explicar-lo, sinó a acompanyar-lo amb la seva presència. Per això no diguis mai: “El sofriment existeix? Doncs Déu, no!” Cal dir: Sí, el sofriment existeix i Déu l’ha sofert».

Mons. Francesc Pardo també se centra en l’experiència de la misericòrdia. Ho fa posant l’atenció en les nombroses persones que s’han entregat al servei dels malalts, especialment els preveres dels hospitals i els treballadors i voluntaris de Càritas. Així mateix el bisbe gironí parla sobre l’experiència creient a partir del fet de no poder celebrar comunitàriament la nostra fe, i convida a humanitzar la vida, després de constatar «situacions de deshumanització» durant el confinament. Finalment assenyala la necessitat de la caritat, a causa les greus conseqüències econòmiques que portarà la pandèmia: «Que ressoni en cada cor la gran pregunta de Déu, tan vàlida en començar com en acabar la història humana: “Què n’has fet, del teu germà?”»