Fra Josep C. Parra Novo, dominic criat a Catalunya i durant40 anys missioner a Guatemala, on és conegut afectuosament com a Padre Papito,ha estat ordenat bisbe auxiliar d’aquella arxidiòcesi, la més important deCentreamèrica. La celebració tingué com a marc la catedral metropolitana, unedifici de principis del segle XIX amb una gran col·lecció de quadres colonialsi plena de gom a gom de fidels entre els quals els nois i noies acollits a laFundació San Martín de Porres impulsada pel nou bisbe, que l’acompanyaren ambels cants a ritme de marimba.
Presidí l’eucaristia i l’ordenació Mons. Nicolás Thevenin,nunci apostòlic a Guatemala. L’assistiren Mons. Gerardo Humberto Flores Reyes,bisbe emèrit de La Verapaz, que va ordenar de prevere fra Parra el 28 de octubredel 1979, i Mons. Oscar Julio Vian Morales, arquebisbe metropolità de Santiagode Guatemala. Juntament amb una vintena de bisbes, preveres i diaques i un grupmolt nombrós de seminaristes.
Dos frares de l’orde de predicadors demanaren al nunci que ordenésde bisbe fra Parra. Seguidament el canceller de la Cúria llegí la butllasignada pel papa Francesc que acabava amb una pietosa invocació a sant Martí deTours, data en la qual fou signada. Es dona la circumstància que sant Martí ésel patró de Calonge (Baix Empordà) el poble d’origen del Padre Papito.
El nunci en l’homilia digué: «Avui és un reflex d’unahistòria d’amor entre Déu i el seu poble. Déu es prepara els seus servidors.Monsenyor Papito va néixer lluny de Guatemala, però a l’Església no hi hafronteres, és universal. Va néixer a Andalusia i als pocs dies el van portar aCatalunya. Ens recorda el fenomen de l’emigració d’una família unida que buscaun futur millor. La preparació de Déu es fa en la família i el Senyor ha cridatmonsenyor Papito a formar part de la pastoral familiar i juvenil aquí aGuatemala. I això no és casualitat.» Va dir també que «ésser bisbe auxiliar noés menys. Un arquebisbe necessita del suport d’un germà bisbe al costat en unaarxidiòcesi tan gran com Guatemala. Un bisbe auxiliar aconsella amb moltahumilitat i alhora fermesa, està en sintonia amb el seu bisbe diocesà i li donasuport, ha de ser un veritable conseller, un mediador.» Va invitar l’ordenand aser un «mestre de fe i d’humanitat com ho fou Jesucrist» i a «transmetre laserenitat i la proximitat de Déu. Fer passar les coses de Déu pel cor del’home. Calen bisbes oberts a la mirada de Déu, per apropar-nos als mésallunyats, als qui cerquen Déu, per evangelitzar els més pobres».
Mons Thevenin va subratllar com un altre signe de laProvidència que en aquell mateix dia el papa Francesc estigués celebrant els800 anys de l’orde de predicadors.
En acabar la celebració, el nou bisbe va adreçar unllarg agraïment als presents. Ho va fer en castellà, en q’eqchi i en català. Vaevocar la memòria dels bisbes valents que en temps crucials de la història deGuatemala foren profetes que van saber anunciar i denunciar el ques’interposava a la construcció del Regne de Déu. Va agrair amb emoció a Mons.Flores els divuit anys que va passar al seu costat a La Verapaz. També es vareferir amb afecte als pelegrins del Club+amics que havien viatjat des deCatalunya per assistir a l’ordenació i evocà la memòria del «sant sacerdot»mossèn Pere Surribas i Garrober rector de Calonge, que fou qui l’ajudà en elseu discerniment vocacional.
