El bisbe Toni va ser un treballador incansable. A més de totes les tasques pastorals que tenia encomanades ell sempre tenia alguna trobada, dinar, sopar, un cafè amb algú per oferir-li Crist com a criteri totalitzador de la vida, com ho era per a ell mateix. Estar a prop d’ell era com estar en uns exercicis espirituals perpetus. 

El seu traspàs va ser una ocasió gran de prova per a tots els qui compartíem un tros de camí amb ell. Però també, vist amb la distància oportuna que fa guarir les ferides, la distància sana que posa la pregària, la petició de més fe, la perspectiva de la mirada del ressuscitat, vist des de la perspectiva d’aquest any que ha passat… un experimenta que tot el seu procés de malaltia i el seu “arreveure” són una ocasió d’exercitar la fe. Jo dic que ens va fer uns exercicis espirituals per fases, però cada fase tenia i continua tenint una gran finalitat: que un pugui veure Crist Ressuscitat com aquell que compleix la promesa que portem dins el cor, la promesa d’una vida gran, “a lo grande“, com li agradava repetir a ell. 

Particularment, m’agradaria ressaltar dues particularitats d’aquest temps d’aprenentatge de viure sense la seva proximitat física; la primera és que dies després del seu enterrament al santuari de Gràcia, la gent em trucava i m’escrivia per donar-me el condol, sobretot per l’amistat evident que hi havia entre els dos, però de seguida vaig sentir que no era gens sa apuntar-se a una espècie de club de planyidors/es per afrontar el dol, sinó que havia de ser fidel al testimoni de resurrecció que durant quasi cinquanta anys havia donat l’amic Toni. Des d’aquell moment vaig sentir la pau i l’estupor dels testimonis del Ressuscitat que ens narren els evangelis. En segon lloc, durant aquest any en què el bisbe Toni fa camí cap al compliment final i el seu cos reposa als peus de la Mare de Déu de Gràcia, tots els qui tenen alguna necessitat gran de tornar a experimentar aquest compliment totalitzador i peregrinen al santuari tornen amb la certesa que Crist és amb ells i que els ajuda a portar totes les creus, unes de més lleugeres i altres de més punyents; això és, evidentment, perquè hi ha una intercessió claríssima d’un testimoni gran. 

Bisbe Toni, amic, segueix intercedint pels qui seguim fent camí, ara que ja vas a la velocitat del ressuscitat.