La paràbola del pastor i les ovelles constitueix la resposta que Jesús llançà als fariseus que l’havien qüestionat perquè, en un dia de repòs sabàtic, havia fet fang i obert els ulls a un cec de naixement (Jn 9,13-14); més en concret, als fariseus que li feien companyia i li preguntaven si també ells eren cecs (9,40).
Per entendre l’abast de la paràbola, l’hem de situar en el marc del Temple de Jerusalem, on hi havia una porta que donava accés a l’Atri de les ovelles (10,1-2) per on introduïen les ovelles destinades als sacrificis. En aquesta “porta” hi havia un “porter”, que fins aleshores no havia deixat entrar mai ningú, ja que, quan els exigia el sant i senya, li responien sempre que venien a oferir-les en sacrifici. Quan, però, ha vingut Jesús i li ha declarat que venia a donar la vida per les seves ovelles, “a aquest el pastor li obre, i les ovelles escolten la seva veu” (10,3a).
Hi havia dues maneres d’accedir a les ovelles: entrant per la porta o saltant per una altra banda, com fan els lladres i saltejadors. Jesús, tot just el porter l’ha deixat entrar, “crida les ovelles que li són pròpies pel seu nom i les fa sortir” (10,3b). No totes les ovelles tenen nom, només les seves, les que han anat prenent consciència que són persones. Les ha fet sortir de “l’atri del summe sacerdot” (18,15) per donar-los plena llibertat. Jesús encara va més enllà.
Emprant dues vegades el nom de Jahvè, “Jo Soc la porta de les ovelles”, qualifica de “lladres i saltejadors quants vingueren abans d’ell, si bé les ovelles no se’ls escoltaren” (10,8). I fa un nou pas: “quan ha tret totes les pròpies, va davant d’elles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu“, en contrast amb “un estrany a qui no seguiran, sinó que fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys” (10,4-5).
Jesús s’emporta les seves ovelles a camp obert, sense cledes, on ell és “la Porta” a través de la qual entraran i sortiran les persones lliures i trobaran pastura. A diferència d’”el lladre que no ve sinó a robar, sacrificar i destruir; jo, en canvi, he vingut perquè tinguin vida” (10,10).
